cultura
Joan Miquel Oliver
MÚSIC
“Un extraterrestre s'hi quedaria a viure, a Mallorca”
Setze mesos després dels recitals de comiat d'Antònia Font, Joan Miquel Oliver publica el seu tercer disc en solitari, Pegasus (Sony), amb deu cançons focalitzades en el sud i el llevant de Mallorca, la voluntat intacta de fer volar la imaginació i pinzellades sonores tan lo-fi i expressives com de costum. El començarà a fer rodar (amb Xarli Oliver a la bateria i l'exmembre d'Antònia Font Jaume Manresa als teclats) el dia 15 a l'Strenes de Girona, amb dates també a Barcelona (7 i 30 de maig), Benidorm (15), Valls (16), València (6 de juny), Arbúcies (26 o 27), Vilanova i la Geltrú (5 de juliol), Pollença (18) i Cap Roig (15 d'agost).
Com li ha provat aquest primer any sense Antònia Font?
Molt bé. El primer cop que vaig tornar a agafar una guitarra, però, em vaig sentir superestrany, perquè feia molts anys que ho feia sempre amb la veu d'en Pau [Debon, cantant del grup] al cap. Va ser com trencar una relació de parella de disset anys.
‘Surfistes en càmera lenta' (2005) i ‘Bombón mallorquín' (2009) eren allò que se'n diu projectes paral·lels. ‘Pegasus', en canvi, és ara el seu projecte principal. Es nota?
Moltíssim. Els dos primers eren petits assajos. Ara, en canvi, he dedicat a Pegasus tota l'energia que abans podia dedicar a un disc d'Antònia Font.
“Venim de Pegasus solcant oceans”, canta. Què és el que més li cridaria l'atenció de Mallorca, a un extraterrestre?
S'hi voldrien quedar a viure, segur. Jo, de fet, visc a prop de l'aeroport de Palma i, a s'horabaixa, damunt casa meva sempre s'hi fa una creu amb les esteles que deixen dos avions. Sempre penso que, si jo fos extraterrestre, ho interpretaria com una senyal claríssima perquè hi aterrés la nau.
S'ha plantejat viure a Barcelona o a qualsevol altre lloc que no sigui Mallorca?
Des d'un punt de vista de feina està clar que hauria de venir, però en l'aspecte familiar no em convé. A més, a Mallorca, els mallorquins catalans comencem a ser escassos, i hem de resistir [riu].
Els seus discos parlen tant de Mallorca que es fa difícil imaginar-se'ls en un altre lloc...
Ja m'espavilaria. Escric de Mallorca perquè és el que tinc immediat, no pas perquè sigui cap obligació.
És fàcil imaginar-se'l buscant i rebuscant durant hores idees i sons a l'estudi.
La música pop és una feina molt complicada que busca arribar a una cosa molt senzilla. Al darrere d'aquesta senzillesa hi ha un grau de meticulositat molt important i el missatge estètic ha de ser molt clar i no deixar lloc per als dubtes.
Hi ha lleugers aires tropicals, en el disc. ‘Flors de cactus' té un punt de samba.
Són ritmes molt bons per escriure. Una bossa nova permet posar-hi una lletra amb facilitat, així que en la majoria dels casos només m'interessa des d'un punt de vista tècnic. La música brasilera, això sí, és molt rica. Aquella gent toca i compon molt bé...
Té dos fills. L'ajuden a continuar en aquest món de fantasia tan connectat a la infantesa?
No ho crec. Jo quan escric faig una abstracció de la vida real i llestos. Els meus fills m'ajuden en l'aspecte pràctic. Sovint els faig venir a l'estudi a gravar una pista de veu, de la mateixa manera que un pare fuster deu demanar als seus fills que l'ajudin a aguantar una peça.
Serà difícil traslladar aquestes cançons a un escenari?
Ens anem fent grans i tenim més experiència. Fer un disc pensant que serà complicat dur-lo en directe, però, és una limitació molt bèstia. Un disc és on bolques de veritat el teu art, i això és per a mi prioritari.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
