El mocador no hi entén, de polèmica

La polèmica gestada aquesta setmana a les xarxes socials sobre el color blau del mocador de les Festes de Maig de Badalona que recordava massa al PP, el partit de l'alcalde, no ha acabat arribant al carrer. Ahir la plaça de la Vila es va omplir de ciutadans –potser menys que en altres anys perquè molts van aprofitar el pont– que van lluir sense manies la peça de roba com a símbol de la celebració i no pas d'una picabaralla política. Preguntats alguns dels presents sobre el debat entorn del mocador, van respondre que desconeixien de què se'ls parlava i que ells el duien perquè tocava. És cert que mig amagat entre la gentada hi havia algun detractor del color que va recórrer al fons d'armari i es va posar al coll una peça d'anys anteriors, com ara dues regidores d'ICV-EUiA que van evidenciar així la seva crítica. Però la sang, en aquest cas de color blau, no va arribar al riu. Els veïns que ahir eren a la plaça volien escoltar de primera mà el pregó a càrrec d'una filla predilecta de la ciutat. La nedadora Mireia Belmonte tornava a trepitjar el balcó de la casa consistorial set anys després i, segons diuen, és la primera vegada que es repeteix pregoner. Potser perquè ha rebut la distinció aquest any, potser perquè l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, no es va estar de qualificar-la com “la millor esportista dona que ha tingut Catalunya i Espanya” o potser perquè Belmonte és filla del barri de la Salut, on Garcia Albiol va fer forat en les eleccions passades i on es passeja dia sí, dia també. A més, com a novetat, també van sortir al balcó dos dels darrers pregoners del mandat: Jordi Villacampa i Justo Molinero.

En tot cas, la coneguda esportista va entomar un pregó marcat pel seu amor incondicional cap a la ciutat que l'ha vist néixer i per la projecció exterior que en fa allà on viatja. Mireia Belmonte va recórrer a tòpics i va reclamar, aprofitant el moment preelectoral, que els grups polítics, tots, incloguin en els seus compromisos la lluita contra les desigualtats socials i l'atur, i aportin solucions en especial per al col·lectiu de joves. Hi ha qui esperava que Belmonte fes referència explícita a la piscina olímpica que ha de dur el seu nom i que l'alcalde ha promès enllestir en el pròxim mandat. En el seu primer pregó sí que la va reclamar, però es veu que insistir fa lleig i es va limitar a defensar en general com en són, d'importants, les instal·lacions esportives per a una ciutat. Un text d'aquells per quedar bé que tothom va aplaudir.