Els jocs amb la identitat d'Ozon

Pocs cineastes hi ha actualment tan juganers com François Ozon, el director de 8 femmes. I tan queer, que és una manera de jugar més o menys transgressora amb la identitat sexual (i tota identitat) en un gest de llibertat contra les convencions morals i els comportaments socialment assignats: una afirmació del que es vol ser per sobre de la imposició del que s'ha de ser. Amb Une nouvelle amie, que va presentar a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià dos anys després de triomfar-hi amb la maliciosa Dans la maison, Ozon fa un nou pas de rosca en el seu joc queer. No és una revelació fonamental explicar que, després de la mort de la seva esposa, el personatge interpretat per Romain Duris es transvesteix de dona, cosa que, casualment, descobreix la millor amiga de la difunta en una de les seves sovintejades visites per donar suport al vidu, que s'ha d'ocupar d'un nadó, però també per reconfortar-se ella mateixa per la pèrdua d'una persona tan estimada.

No és cap revelació fonamental perquè, de fet, Ozon no juga a la intriga pel que fa al transvestiment del personatge: ho mostra sense subratllar-ho, amb una naturalitat espaterrant. Tampoc no es preocupa de justificar-ho. Li importa, fent-ho intrigant, quina és la reacció dels pròxims i de l'entorn social. I sobretot li importa explorar en l'ambigüitat dels comportaments, dels desigs i dels sentiments dels dos personatges principals: David i Clara, que, convertit el primer en Virgínia, tindrà una nova amiga, que substitueix la difunta Laura. Potser no és casual que aquest sigui el nom de la morta, en la mesura que remet a Laura, el film de Preminger en què la protagonista retorna després de ser donada per morta. Vestint-se com Laura, David la ressuscita? És un acte d'amor absolut, i a la vegada un gest narcisista, el fet de convertir-se en ella? O, transvestint-se, realitza una fantasia antiga? Pel que fa a Clara, l'atracció que sent per la seva nova amiga, encarna un desig adúlter per David, una inesperada pulsió lèsbica o una atracció morbosa per la difunta? Situant-se en el territori queer, Ozon fa possibles tots els desplaçaments de la identitat i les formes del desig d'una manera en què l'espectador pot sentir-se implicat en el joc. Per això, és un film juganer, joiós i alhora un pèl inquietant. Llàstima, però, que, per caracteritzar el femení, faci que David sigui una addicte de les botigues de roba. Ozon també és un frívol.