Moretti emociona
El cineasta ficciona amb ‘Mia Madre' una experiència autobiogràfica sense el sentimentalisme del nou film de Van Sant, que ahir també es va veure a Canes
La mare de Nanni Moretti va ser professora de llatí i grec, com el personatge que agonitza a Mia madre, mentre la seva filla (Margherita Buy) dirigeix una pel·lícula sobre una lluita sindical i el seu fill, encarnat pel propi cineasta, en té cura d'una manera amatent. La mare, doncs, no és només una dona que ha fet de mare dels seus fills, sinó una persona que ha transmès els seus coneixements a multitud d'alumnes, part dels quals hi han continuat mantenint una relació agraïda. En un moment del film, la filla del cineasta es pregunta què serà dels llibres de la seva mare. I és possible pensar que Moretti es pregunta pel futur de tot un llegat cultural. Ho fa per afirmar-ne el seu valor i per fer present l'emoció del coneixement compartit, l'enriquiment vital que aporta la cultura. Nanni Moretti ha dut a Canes un film certament emotiu (com és el cas de L'habitació del fill, amb el qual va guanyar la Palma d'Or el 2001) en què es desdobla en el fill, amb una presència discreta, i en la filla que, com ell mateix, és cineasta. Que aquest últim personatge, però, sigui una dona crea una alteritat que redueix el narcisisme que a vegades amenaça el cinema de Moretti, que així ficciona la pròpia experiència autobiogràfica. Encara que sigui a través d'una altra, Moretti, però, fa present a Mia madre algunes de les seves actituds i reflexions com a cineasta. D'aquí, Margherita Buy diu sovint una frase que Moretti repetix durant els rodatges sense saber si els actors ho comprenen, però aconseguint el seu propòsit: “Vull veure l'actor al costat del personatge.” També, a propòsit del film que es roda dins del film, hi ha una reflexió irònica sobre la dificultat del cinema per representar la realitat social. O fins i tot, incorporant-ho amb John Turturro interpretant un actor nord-americà d'origen italià, sobre la tendència del cine europeu a promoure's amb estrelles internacionals. En tot cas, a diferència d'altres cineastes italians a Canes, Moretti no s'ha passat a l'anglès.
Relació emotiva
La presència de Turturro en plan bufonesc potser és el més discutible de Mia madre, que sempre troba el to per transmetre una emoció en la relació de la mare amb els seus fills (i la néta) fins al moment de la mort. Es allò que no aconsegueix Gus Van Sant (que, per Elephant, també té una Palma d'Or) amb The sea of trees, un film amb Mattew McConaughey, Ken Watanabe i Naomi Watts. Els dos primers estan (o potser no ben bé) al bosc Aokigahara, que, al peu del mont Fuji, és un lloc on molts s'han suïcidat. Aquesta és la intenció dels dos personatges, però viuran una experiència transformadora que, malauradament, Van Sant filma amb sentimentalisme, amb una poètica forçada i un misticisme barat.
