“No érem gens conscients de fer una obra mestra”

El muntatge que vam fer de Campanades a mitjanit a Irlanda [1960] va ser un fracàs, i jo estava molt deprimit. Welles em va dir que, el 1941, a les nominacions als Oscars de l'acadèmia, cada vegada que esmentaven Ciutadà Kane, el públic escridassava. I em va dir: “Aquestes coses passen en la vida, i mai saps quan es pot capgirar tot. Ciutadà Kane és una gran pel·lícula.” Quan vam fer el film de Campanades a mitjanit, el New York Times va fer-ne una crítica demolidora i la va condemnar, però al cap d'uns anys, molta gent va començar a dir que era una de les seves millors pel·lícules.

Quan l'estàvem rodant, crèiem molt en el que fèiem i ens ho passàvem molt bé, però cap de nosaltres era conscient que estàvem fent una obra mestra. ecordo que quan rodàvem a Cardona va venir John Gielgud, que només es va poder escapar uns dies perquè estava fent una obra a Broadway. Gielgud és el més gran actor shakespearià en tot el món, fins i tot més gran que Laurence Olivier, perquè té aquesta veu meravellosa. Simplement ens divertíem mentre rodàvem, fèiem una pel·lícula amb un grapat d'actors meravellosos.

Sí, totalment. Welles no era gens pompós. Mai parlava d'ell mateix, tothom li deia que era un geni, i ho era! Per això va ser capaç de trobar aquesta relació d'amistat a la pel·lícula. Està feta amb molta complicitat amb els actors, amb tot l'equip. Moltes escenes no les vam assajar abans de filmar-les.

Jo treballava fregant plats en un bar i feia teatre amb una petita companyia que actuava en pobles. Una nit, després d'una representació, em va trucar la seva secretària i em van dir que el senyor Welles em volia veure en aquell moment, que si hi podia anar. Hi vaig anar espantat, pensava que em diria que ho feia malament, i resulta que m'esperava amb xampany. Havia vist la nostra obra i crec que li va agradar, però no me'n va parlar mai. Em va començar a trucar i quedàvem, ens vam fer amics. Ell era un gran conversador. Parlava de Roosevelt, Churchill, el teatre... Jo crec que va ser llavors que va començar a pensar en mi per al personatge del príncep Hal.

L'he interpretat un munt de vegades: vaig fer Marc Antoni i Cleopatra amb Maggie Smith, Hamlet, Macbeth... Si ets un actor, i en particular a Anglaterra, però també a França, Espanya o qualsevol altre país, vols interpretar Shakespeare, perquè té papers increïbles, i dius paraules meravelloses.

Orson Welles deia que William Shakespeare no només és el dramaturg més gran del món, també és l'home més gran, perquè no hi ha cap emoció humana que puguem sentir sobre la qual Shakespeare no hagi escrit abans. Els diàlegs de Campanades a mitjanit en són un exemple, són meravellosos.