cultura

ORIOL CALVO

DIRECTOR DE L'ARGILLÀ ARGENTONA I DEL MUSEU DEL CÀNTIR

“Les grans fires europees són el model a seguir”

“La Fira del Càntir no s'estava morint, però sí que havíem entrat en una mena d'estancament en els darrers anys que calia trencar”

“No busquem un creixement ràpid en participants, busquem la millora de la qualitat”

Salt endavant
Oriol Calvo es mou entre el nerviosisme de l'estrena i la confiança d'haver fet el pas que calia. Aquest cap de setmana Argentona serà l'escenari de la gran cita de la ceràmica internacional. Confia de ple que la decisió hagi estat l'encertada per a una cita tradicional amb entitat pròpia

És el màxim responsable d'una fira consolidada que es llença a l'aventura de renovar-se de dalt a baix per poder continuar sent un referent i situar l'ara ja Argillà Argentona com el gran esdeveniment ceràmic de Catalunya i una de les grans que hi ha a l'Estat.

Renovar-se o morir?
Renovar-se com un repte per assolir uns objectius, per demostrar-nos a nosaltres mateixos que podem aconseguir-ho. La Fira del Càntir no s'estava morint, però sí que havíem entrat en una mena d'estancament en els darrers anys que calia trencar si volíem garantir un futur per a la fira.
Deslligar-se de la festa major per caminar sola.
Amb la festa major hem compartit un llarguíssim recorregut i ambdues cites s'han beneficiat l'una de l'altra, però també a vegades hi havia certa confusió en els límits entre totes dues i això no era bo. La fira té entitat pròpia per ser focus d'atracció per si sola i hi havia certs aspectes que ens empenyien a canviar.
Com ara?
La data. A l'agost hi ha altres cites ceràmiques arreu de l'Estat i d'Europa que ens feien ombra. L'opinió dels participants, que ens deien que calia canviar de dates i arriscar-se amb noves propostes, i la necessitat d'agafar nous públics més especialitzats, com ara arquitectes o interioristes que a l'agost són de vacances.
I per què Argillà?
Perquè és el concepte que uneix les grans fires de ceràmica europees. N'hi ha una a Aubanha, prop de Marsella, i una altra a Faenza, a Itàlia. És el nostre model a seguir.
Passem de 70 expositors a 85. El creixement no és excessiu.
No busquem un creixement ràpid, busquem la millora de la qualitat i això ja ho hem aconseguit amb la participació de ceramistes d'Itàlia, Rússia, França, Polònia, Portugal... La presència internacional està més que garantida i ens consta que a l'exterior estem molt ben considerats. Ara cal convèncer el públic de casa, que sempre és el més exigent.
El risc de no encetar-la és alt.
Som molt conscients, i mentre el cap et diu que calia fer el pas el cor només et posa pegues. Però tenim el marge inicial d'aquest primer any, de veure com funciona, de resoldre els aspectes que no acaben de rutllar. Hi hem posat molt esforç i estem convençuts que la nova fira tindrà un llarg recorregut.
La implicació d'Ajuntament i entitats també és cabdal.
Sense ells no seria possible Argillà Argentona. Tenim un munt de propostes complementàries per a aquest cap de setmana. La fira de ceràmica d'Argentona més que fira és un festival perquè en gaudeixi tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda