Els dietaris de Miquel Pairolí en un volum
La Fundació Valvi els editarà per Sant Jordi i El Punt Avui publicarà una selecció dels seus articles
Avui hi ha una passejada pel Barri Vell de Girona amb lectures d'‘Octubre'
Dilluns, 6 de juliol, farà quatre anys que ens va deixar Miquel Pairolí. L'escriptor i col·laborador d'El Punt Avui tot just tenia 55 anys, i ja havia creat una densa obra literària que inclou novel·les, dietaris, assajos literaris, teatre, biografies, traduccions... Però on tothom coincideix que va excel·lir va ésser en la trilogia de dietaris Paisatge amb flames (Columna, 1990), L'enigma (La Campana 1999), i Octubre (Acontravent, 2010).
L'any vinent, per commemorar el cinquè aniversari de la seva mort, la Fundació Valvi, que presideix Joaquim Vidal, està preparant l'edició en un sol volum d'aquesta trilogia indispensable en les lletres catalanes de les darreres dècades. En principi, es vol publicar el llibre per Sant Jordi.
Al mateix temps, El Punt Avui treballa en una acurada selecció dels articles que va publicar en la secció diària L'escaire entre el 2 de gener del 2000 i el 29 de maig del 2011, quan es va acomiadar dels lectors amb el magistral article Teló.
L'homenatge a l'escriptor de Quart es culminaria el juliol de l'any vinent, en un acte amb el lema L'alzina persevera per reivindicar la vigència del seu llegat literari. De moment, com cada any, per avui dissabte, a 2/4 de 8 del vespre, hi ha convocada una passejada oberta a tothom pel Barri Vell de Girona en el decurs de la qual es llegeixen fragments del dietari Octubre.
L'obra literària de Pairolí inclou novel·les com El camp de l'ombra, El convit, El manuscrit de Virgili i Cera. Ara bé, l'escriptor també es va prodigar en el camp del periodisme i va treballar a la secció de Cultura d'aquest diari.
Els seus primers articles els va escriure a Presència el 1976. Als anys vuitanta va començar a col·laborar amb El Punt, i fins al 2011 hi va escriure opinió. Des del 2000, publicava sis dies a la setmana L'escaire, on opinava de tot, perquè res li era indiferent, i en tots els temes hi havia “sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat” (De Teló).
