Cultura
La rumba és de Mataró
La capital del Maresme és una peça clau en una mostra dedicada a aquest gènere musical on es destaquen les figures més rellevants
Està previst que l'exposició viatgi per altres ciutats del país
Pere Pubill Calaf, “Peret”, fill de Mataró, sempre serà el rei de la rumba catalana. Nascut al carrer de la Palma de la capital del Maresme, ha estat des de sempre un dels màxims exponents d'aquest gènere musical, que també ha servit per potenciar la marca Catalunya.
Però no només el malaurat Peret ha estat el responsable d'associar la ciutat amb el bo i millor de la rumba catalana. Els Ai Ai Ai, l'oncle Joanet i el mateix Rafalito Salazar també han estat mataronins il·lustres que al mateix temps s'han erigit en noms propis a dins d'un gènere musical que també està arrelat amb força a altres punts del país.
Precisament aquest és l'objecte de l'exposició que porta per títol Geografia de la rumba catalana i que es pot veure a la biblioteca Antoni Comas de Mataró fins al 31 de juliol. Amb fotografies de Juan Miguel Morales (grup Enderrock), textos de Jordi Martí i coordinació a càrrec del Grup Enderrock i la Forcat (Foment de la Rumba Catalana), aquesta mostra es va inaugurar al novembre del 2014 al Centre Artesà Tradicionàrius i durant aquest 2015 anirà per diferents poblacions.
La proposta és un viatge ràpid i molt visual pels llocs de la geografia catalana on han destacat algunes de les figures més rellevants de la rumba catalana. A banda de Mataró també hi tenen un paper destacat tres punts clau de Barcelona: la vila de Gràcia, Hostafrancs i el carrer de la Cera. Dins el barri gracienc hi destaquen en Sicus, impulsor de la reconeguda formació rumbera Sabor de Gràcia o Antonio Jiménez Maya, que imparteix classes de guitarra al barri barceloní.
Dos noms propis sobresurten de la zona d'Hostafrancs: l'un és Muchacho, que ha fet evolucionar el gènere i s'ha involucrat en projectes tan reeixits com La Troba Kung-Fú. Els altres són Los Manolos. Gràcies a aquests últims els Beatles van sonar com mai ho havien fet ni imaginat molta gent, i es van convertir –juntament amb Peret– en un dels màxims aparadors de Barcelona i la rumba catalana quan van actuar a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics del 1992.
La ciutat de Figueres també mereix un capítol a banda. Del municipi empordanès en destaquen dos personatges que van tenir relació amb el pintor Salvador Dalí. Són la tía Boteu, de qui es diu que ballava pel genial pintor figuerenc, i l'oncle Negre. D'ell, s'explica que va servir d'inspiració a Dalí per a dues de les seves obres més primerenques: Gitanillo (1916-18) i Gitano de Figueres (1923).
La mostra avança fins a la Catalunya del Nord, concretament a Perpinyà, on la rumba es va fer present a dos espais ben diferenciats: al barri Vell de Sant Jaume, i al polígon d'edificis de nova construcció del Vernet.
Una mirada cap al futur permet afirmar que la rumba catalana gaudeix de bona salut i que les noves generacions també són responsables de projectes de gran qualitat. Un d'aquests és La Troba Kung-Fú, també amb representació maresmenca amb el bateria argentoní Pep Terricabras, i els joves barcelonins Arrels de Gràcia.
I com no podria ser d'altra manera, en una exposició d'aquestes característiques tampoc no hi podien faltar referències al gran Gato Pérez.
