Visca la música clàssica

Cada cop que pregunten al periodista musical d'El Punt Avui Guillem Vidal quin tipus de música li agrada respon amb ironia: “La música clàssica!!! Sí, els Stones, els Beatles, Dylan...” Tot i que encara Jagger i els seus es deixen veure de tant en tant i Dylan viu en perpètua gira, no sempre es pot escoltar els clàssics del rock-and-roll. És en el sentit de preservar el patrimoni musical contemporani que tenen sentit els grups de tribut –que no de versions–, dits així perquè reprodueixen mimèticament música, gestos, paraules, vestuaris i fins i tot semblança física. I amb la mirada de recreació històrica, que en certs moments pot apropar-se a la nostàlgia de parc d'atraccions, s'ha d'entendre el grup Bootleg Beatles, que divendres va actuar al Sant Jordi Club, la nit que feia 50 anys de l'actuació dels Beatles a la Monumental. I per donar un toc d'autenticitat històrica, el concert va tenir de teloners Los Sírex, que mig segle abans havien tocat amb el quartet original. Van ser Los Sírex de debò que van tocar de debò. Uns clàssics tocant els seus clàssics, com ara El tren de la costa, Muchacha bonita i La escoba i altres clàssics aliens com ara Lucille i La terra de les mil danses. Leslie va mostrar la vigència de la seva solidesa roquera tamisada per la factura pop dels seus temes, en bona part influenciada pels Beatles.

Després d'una hora llarga d'actuació, que es va cloure amb els acords d'un altre clàssic: Everybody needs somebody –subtil homenatge a Blues Brothers–, va sortir l'atracció de la nit: el grup replicant dels quatre de Liverpool Bootleg Beatles, considerada la millor banda en el seu gènere.

El concert va estar dividit en tres parts. La primera, dedicada a l'època amb cançons d'harmonies vocals amb lletres d'amors juvenils, d'una banda, i, d'una altra banda, temes que feien homenatge al rock-and-roll que tant havia marcat la seva adolescència. Leslie havia explicat que va entrar en l'univers dels Beatles quan va escoltar Twist and shout: “Vaig pensar: quina La bamba més ben feta.” De She love you, Help, Ticket to ride, que havien sonat o s'havien pogut escoltar en directe en l'època en què els Beatles van actuar a Barcelona, es va passar a l'etapa psicodèlica dels discs Sargeant Pepper's Lonely Hearts Club Band i Magical Mistery Tour. Amb imatges calcades del film Yellow Submarine projectant-se en una pantalla, l'entrada de seccions clàssiques de vent i corda va oferir un dels aspectes interessants de la nit: escoltar en directe temes que sempre van sonar en estudi, si exceptuem el Get back interpretat al terrat de la seu d'Apple, a Londres. Aquesta cançó va formar part del tercer canvi de vestuari, el de l'època més progressiva dels Beatles: Abbey Road, Let it be, Doble blanc, del qual va sonar Revolution. El concert va cloure amb Hey Jude, el millor lalararà de la història del pop. I com sempre el públic català, dempeus, va embalar-se quan van sonar el bisos.