Serrat, per sempre

Joan Manuel Serrat va arrencar la seva carrera artística fa mig segle. En aquella època, li deurien posar l'etiqueta de cantautor. Durant cinc dècades ha demostrat que el seu ofici, en realitat, és un altre, el de connector. Perquè la seva partitura ha demostrat la capacitat de transitar per la història anònima de milions de persones i fer-hi estada. La connexió va més enllà del temps, de l'espai i del carnet polític. Sigui amb versos d'Antonio Machado o de Salvat-Papasseit, o amb el seu gust per les cançons carregades d'imatges un punt tendres, que de vegades assenyalen culpables i que sempre, sempre, acaben amb un vers final que dóna sentit al viatge de tres minuts de durada. Tothom va sortir satisfet: Serrat havia connectat, de nou.

Dissabte a la nit va fer la primera funció (renunciant a tot un emocionant Xile-Argentina, advertia divertit) de les cinc que hi ha previstes al Grec. Se'l va notar ben preparat, amb fons per aguantar quatre sessions més de prop de dues hores en què deixa alguns temes icònics (“Kubala”, cridaven dos germans d'uns 10 anys sense sort, perquè no va ser en el repertori). Ho va tancar amb un darrer bis que tothom va voler cantar: Paraules d'amor. La mitjana d'edat de la platea reflectia moltes dècades de complicitat amb la veu compromesa i quasi sempre proporcionant optimisme en l'altre. La sornegueria no podia faltar, sobretot com a reacció als “guapo!” que li obsequiaven des de la grada: “Un èxit en un concert te'l poden donar 2.000 persones i te'l pot esguerrar només una” si no deixa de fer crits, entusiasmada.

El 2011, Noa actuava a l'Amfiteatre Grec i va rebre la visita d'un nano, un veí del teatre, arrelat al Poble-sec: Joan Manuel Serrat. Dissabte, Noa li va tornar la visita: va inflar d'elogis el cantant i la llengua i la cultura catalanes, va llegir en català i va incloure en la seva fresca intervenció un celebrat Cant dels ocells. Serrat, per la seva banda, seia i somreia. El cantant demostra ofici i no deixa que el concert es refredi amb contínues indicacions (amistoses) als músics per escurçar al màxim les pauses. Molt bon ambient a escena que es traduïa en un so curós, un punt divertit si la peça ho permetia. Serrat és un artista que es fa tan pròxim com les seves cançons de sempre. Són seves i, alhora, de cadascú. Res no és mesquí.