I la cultura europea?

Una de les coses que més sorprèn de Daniel Barenboim –el gran Daniel Barenboim– és la seva humilitat i proximitat. Ahir, en la roda de premsa de presentació dels concerts inaugurals de la temporada Palau 100 al Palau de la Música Catalana, no se'n va estar de bromejar amb els periodistes, a banda de lloar llargament el talent de Gustavo Dudamel, amb qui acaba d'enregistrar els concerts per a piano de Brahms (Deutsche Grammophon, amb sortida el 4 de setembre).

Després de repassar la tradició musical “rara i excepcional” de Barcelona, la segona ciutat on es va fer Parsifal, per exemple, o bé on es va estrenar el concert per a violí d'Alban Berg, entre d'altres cites històriques, va reivindicar la figura d'Edward Elgar, de qui ahir al vespre va dirigir la Simfonia núm. 1. “És un autor que no es toca gaire, i pocs instrumentistes i directors s'hi han ocupat”, va dir.

Segons el director i pianista d'origen argentí amb nacionalitat espanyola, israeliana i palestina, un dels motius pels quals Elgar va ser poc reconegut en vida a Anglaterra, d'on era, és perquè era catòlic. “Només fins després de la Segona Guerra Mundial no va ser considerat heroi nacional al seu país, mentre que Alemanya va tenir molt d'èxit a principis de segle. Strauss, que va assistir a l'estrena d'El sueño de Geronte, el 1904, deia d'ell que era el compositor més gran del moment.”

Va completar el programa d'ahir un repertori cent per cent wagnerià amb el preludi Encanteri de Divendres Sant, de Parsifal, i el d'Els Mestres cantaires de Nuremberg.

L'òpera tornarà a ser la protagonista en el programa d'aquest vespre, amb un repertori dedicat a Verdi, que –recordem– també està en cartellera al Gran Teatre del Liceu amb La Traviata (del 8 al 18 de juliol). Una de les novetats del concert és que Barenboim dirigirà per primer cop l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau amb les Quatre peces sacres de Verdi. “Sabia que el Palau tenia un bon cor però no me l'imaginava tan excel·lent; tenen una gran qualitat vocal, una preparació estupenda i una actitud oberta i ben disposada.”

Al mateix temps, el director va defensar la versatilitat de la Staatskapelle Berlín, amb la que fa 25 anys que treballa. “Hem arribat a tenir una flexibilitat estilística i sonora que rarament es veu, hem fet molta òpera i treballat profundament les diferències de so i ritme en la música.”

Acadèmia a Berlín

El setembre del 2016 obrirà –preveu– l'Acadèmia de Música que dirigirà a Berlín i que està inspirada en la seva orquestra West-Eastern Divan, integrada per músics israelians i palestins.

Aquest mateix setembre s'engegarà una prova pilot amb músics del Pròxim Orient. “És important que puguin tenir un contacte amb Europa i a la inversa, que els europeus puguin treballar amb palestins, però també àrabs d'altres països, com Turquia, Egipte, etc.”

El director va exigir de nou més implicació d'Europa en la resolució del conflicte israelianopalestí: “Els Estats Units no són objectius per resoldre'l, i estan més lligats a Israel; en canvi, a Europa tenim el conflicte molt més a prop i tenim el problema amb Estat Islàmic”.

Barenboim té clar que el conflicte és humà, no polític, i que per això “la cultura té un paper molt important”. “Històricament Europa està molt orgullosa de la seva cultura, però darrerament no la sosté amb l'ímpetu que caldria”.

De cara a una nova cita amb Barenboim per la inauguració de la propera temporada al Palau, Joan Oller va dir: “Tenim diverses idees que poden ser motivadores i ens agradaria tornar a fer una col·laboració amb l'Orfeó Català i el Cor de Cambra.”

El director i pianista, que no va voler pronunciar-se sobre el procés sobiranista a Catalunya – “la llibertat d'expressió també comporta una responsabilitat i no vull parlar sobre coses que no conec prou”–, obre un juliol ple de concerts interessants al Palau. En el cicle Palau 100 Grans Veus actuaran Anna Netrebko (dia 13) i Xavier Sabata (el 17).