Cultura

una imatge i mil paraules

Cèlia Sànchez-Mústich

Frontera

M
Microrelat basat o inspirat en una imatge fotogràfica amb un contingut suggeridor.
Les dues creacions se sumen per formar-ne una de nova i diferent

Sembla que se'n diu trastorn obsessiu compulsiu, tot i que a mi només m'afectava pel que fa a les ratlles, un dels seus símptomes més populars: desfici per evitar-les en el paviment enrajolat de la vorera. Era qüestió de caminar a base de passes desiguals, discretament estratègiques –cada cop més ben calculades a fi que ningú o pogués deduir que coixejaves o feies tentines etíliques–. Travessar una ratlla hauria estat com trepitjar el peu d'una providència –de benignitat precària– que, en rebre la pressió, podia ratllar-se i fer-t'ho passar molt malament. Fins que vaig decidir, més que envalentir-me i deixar-hi la petja, pujar-hi al damunt. Va ser un dia que vaig sortir amb el nen, per fi, després de gairebé tota una vida de tenir-lo desatès. Vam muntar-la, jugant, talment una cinta transportadora que ens allunyava de les pors, una frontera que ens situava en terreny neutral i a recer de tota ment quadriculada, una barra de fer equilibris on podíem aventurar-nos sense vertigen. La ratlla prenia volum, com si agafés aire. No cal dir que el nen també era jo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.