Padrosa: “Peralada ha estat el gran referent de l'Empordà”

Inés Padrosa (Castelló d'Empúries, 1954), bibliotecària del castell de Peralada des de fa 29 anys, és per la seva feina una bona coneixedora de la llarga i rica història d'aquesta petita localitat altempordanesa on, com s'està recordant ara, va néixer fa 750 anys el gran cronista Ramon Muntaner, i on s'han viscut altres episodis transcendentals que Padrosa ha narrat, d'una manera tan sintètica i divulgativa com requereix la col·lecció, a la nova monografia Peralada, dels Quaderns de la Revista de Girona. “Peralada va arribar a ser el gran referent de l'Empordà i de la província, en bona part per la seva situació estratègica”, diu Padrosa, que ha invertit moltes hores de recerca arxivística en el llibre.

L'autora ha consultat l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el del Regne de Mallorca i la Biblioteca del Real Monasterio de El Escorial, entre altres centres documentals, i en la seva investigació ha trobat documents de tot tipus: la factura que demostra que la marededéu del Carme que hi ha a la capella del mateix nom no es va fer a Olot, com sempre s'havia cregut, sinó que es va comprar a París a finals del segle XIX, o el document que acredita la venda del lloc d'Esponellà a Dalmau de Rocabertí per part d'uns jueus de Besalú, el 1308. Padrosa subratlla tant la importància que va tenir el call local, com la que van assolir els Rocabertí de Peralada, fins i tot esmentats a El Quixot com una de les famílies nobles més importants del seu temps.

El llibre parla també d'una nissaga més recent, la dels Suqué-Mateu, que van recuperar l'esplendor del castell, a través d'iniciatives com ara el festival d'estiu, però Padrosa remarca que aquest és “el llibre del poble”: la seva gent hi té un gran protagonisme i ha aportat algunes de les fotos que l'il·lustren.