“A Mataró hi ha l'orgue més important d'Europa”

És concertista d'un instrument tan poc habitual com l'orgue. Des de Mataró ha arribat als principals centres mundials de la música, des dels Estats Units fins a Rússia ha passejat el nom de la capital del Maresme, fent música amb un repertori ampli i eclèctic que va des de peces del segle XIV fins a l'actualitat.

Cada diumenge a la ràdio escoltava un programa de música d'orgue que gravava en una cinta comprada amb els diners de la paga setmanal, i així movia els dits al ritme que em marcava la música.

Quan tenia 13 anys els meus pares em van regalar un teclat Casio i aquell mateix dia vaig començar a tocar una peça de Bach.

No, però el meu germà, que estudiava guitarra, em deixava llegir les seves partitures. En realitat no recordo gaire com vaig aprendre a tocar l'orgue. En complir 16 anys vaig anar a Salamanca per estudiar filosofia, volia ser filòsof. A tercer de carrera vaig dir-li al rector que pensava que per a mi el millor era dedicar-me a la música.

De Salamanca vaig venir a Barcelona a estudiar a l'Esmuc. Vaig ser un dels de la primera generació d'aquesta escola i vaig obtenir tots els premis de projecte de fi de carrera amb matrícula. Els dos últims anys vaig començar a anar a estudiar a Stuttgart, on també vaig treure la nota més alta que s'havia donat mai, i per aquesta raó el govern alemany amb va becar.

Quan ets petit no penses en tot això, i a mi em va agradar quan, casualment, vaig escoltar un disc de Karajan en què hi havia l'Adagio d'Albinoni. Em va impressionar i em va dur a investigar quin instrument era aquell que sonava al principi d'aquella peça. Pensi que si volia dedicar-me a la música necessitava un instrument amb què poder desenvolupar al màxim les meves possibilitats, i l' orgue és l'instrument escaient, amb ell pots interpretar tota una simfonia sense l'orquestra.

A Catalunya la majoria d'orgues es van cremar durant la guerra civil; després, els que es van construir van ser de mala qualitat, estàvem en crisi, vivíem la postguerra i no hi havia diners. Per tot això la gent aquí sol tenir-ne una imatge negativa, però a Rússia, per exemple, tots els orgues estan en sales de concerts, la gent té una opinió diametralment oposada a la nostra i els concerts d'orgue omplen les sales d'audició.

No necessàriament. Recordo que abans de la guerra un dels millors orgues d'Europa era al Palau de Belles Arts de Barcelona, el més gran del continent estava a la Sala Oval del Palau de Montjuïc, i també hi havia els del Palau de la Música i el Palau Güell.

Sí, l'organista titular va morir i van convocar un concurs per ocupar la seva plaça. M'hi vaig presentar i vaig guanyar. Aquell sou em va servir per compaginar les meves despeses a Stuttgart mentre estudiava becat.

Naturalment no vaig amb la meva eina de treball sota el braç. Tinc agències que s'encarreguen que quan arribi al lloc del concert tot estigui en ordre. A Rússia cada any hi faig concerts a una sala on hi ha un orgue una mica més gran que el de Santa Maria. No duc res, ni tan sols les partitures, quan dono un concert sé perfectament el que he de fer de principi a fi, i les partitures no les necessito, ho sé tot de memòria.

A principis del segle XX Mataró era una ciutat potent econòmicament i industrialment. Per això per construir l'orgue van contractar, sense cap limitació econòmica, Gaietà Estadella, el millor lutier d'orgues de l'època. I van aconseguir que l'orgue de Mataró sigui el millor que mai s'ha fet a Catalunya.

Ara li cal una restauració i s'ha creat una comissió per tirar endavant aquest projecte. Cal desmuntar-lo completament i netejar tota la maquinaria. És com un edifici de tres plantes, amb 4.557 tubs. Si estigués perfectament restaurat tan sols demanaria una petita afinació cada any. L'any 1974 s'hi va fer una reforma no gaire encertada i per això ara cal reformar-lo a fons.

Ni amb deu anys cobrant entrada podríem arribar al milió tres cents mil euros pressupostats per a la reparació. El festival internacional va néixer perquè jo cada any feia un concert en agraïment per poder haver estudiat amb aquest orgue. Considero que és un patrimoni cultural de la ciutat i no vull posar preu al que crec es un servei cultural a Mataró, poble propietari d'aquest instrument.

Des del principi sé que aquesta quantitat no arribarà mai d'una entitat pública, sempre he tingut clar que la majoria d'aquests diners vindran d'empreses privades via mecenatge. L' èxit del festival i el seu ressò mundial ens permet anar a grans empreses per demanar que financin una part de les despeses, atès que això finalment per ells suposa un efecte positiu per a la imatge corporativa de la entitat, i fins i tot se'n poden beneficiar a l'hora de declarar els seus impostos.

Molta més gent. Es passa de les 1.000 persones: uns seuen a terra, altres duen cadires i altres es queden al carrer.

Em preocupa que no es valori o no es conegui de manera suficient tot el que estem fent. Durant el festival tenim una acadèmia musical amb alumnes de tot el món que a més a més de l'ensenyament queden impressionats i enamorats de Mataró i els seus voltants, i això m'agrada. Aquí tot és molt més net, tranquil i barat que a Barcelona. Amb la comoditat d'estar al costat de la gran ciutat i tenir a mà unes platges naturals, les del Maresme, molt millors que les de Barcelona, que em semblen artificials.

Al Maresme, a més a més de les platges naturals, la gent que hi ve té molt més contacte amb la realitat, i per tant la comarca té un ampli potencial turístic que cal donar a conèixer a tothom. Jo, com a organista, intento eixamplar el coneixement de l'orgue de Mataró i aquest any s'hi ha implicat la regidoria de Promoció Turística de l'Ajuntament, perquè el festival sigui una eina per atraure turisme a la zona.

No. Aquest és l'orgue romàntic més important que s'ha fet mai. Es tracta d'un dels orgues més importants a nivell europeu. Les condicions tècniques que durant la seva construcció va aportar-hi Gaietà Estadella foren tan bones que fins i tot va tenir ressò en exposicions universals com la que es feia a Roma en aquells moments.

Penso que durant 12 anys he estat fent una tasca ben feta i per això tinc un públic fidel, tant aquí com internacionalment. Quan era estudiant es deia que els concertistes d'orgue teníem poc públic per la falta de cultura musical de la gent. Estic completament en contra d'aquesta afirmació, som els músics els que tenim l'obligació de reivindicar la música i portar-la a la gent.

No es la seva obligació saber tocar l'orgue. Els capellans han de saber el que han de saber, i qui ha de conèixer l'orgue és un organista. Per tant, el que han de fer les esglésies és contractar organistes.

Em sento acollit com un mataroní més. Aquí hi sóc molt feliç. Al Maresme hi ha un interès molt gran pel món de la música. Realment, a Catalunya, en general, hi ha molt més interès per la música i la cultura que a la resta de l'Estat.

Per mi, fantàstic.