El geni boig persistent

Aquest dimecres farà 125 anys que es va apagar l'estrella visionària i turmentada de Vincent van Gogh. Va ser un pintor excels, un dels més grans de tots els temps. En vida va passar pràcticament desapercebut, però amb el seu cadàver encara calent el món de l'art va córrer a glorificar-lo. Quines paradoxes. Va morir pobre com les rates i avui és un dels artistes més cotitzats del mercat. No hi ha un cas més radical que el seu en tota la història de l'art.

El mite maleït ha contribuït tant o més que l'innegable talent a mantenir vigorosa la seva popularitat. Les disputes entre estudiosos sobre el seu tràgic final continuen alimentant debats més morbosos que una altra cosa. Es va suïcidar o el van assassinar? La teoria oficial és que va decidir posar fi als seus dimonis interiors el 27 de juliol de 1890 amb un tret al pit que el va fer agonitzar durant dos dies. Mentrestant, investigadors tossuts asseguren que van ser dos marrecs burletes els que accidentalment li van disparar.

L'enigma perviu i perviurà. Van Gogh no va explicar res a ningú i l'únic document que aclareix alguna cosa és una carta que va enviar al seu germà Theo en la qual li confessa que ha de posar punt final al seu infern per al bé de tots. De crisis ja n'havia sofert una pila; la més coneguda, després d'una baralla cruenta amb el pintor Paul Gauguin, va ser la que el va empènyer a tallar-se l'orella esquerra.

Theo va ser el seu pilar. L'únic que li va comprar obres. Fins on va poder, li va fer més suportable la seva tortura. Moriria sis mesos després que Vincent. Els dos germans reposen al mateix cementiri, a Auvers-sur-Oise, a 30 quilòmetres al nord de París.

L'autor de quadres tan cèlebres com La nit estrellada, Els gira-sols i qualsevol dels seus colpidors autoretrats se'n va anar amb 37 anys i, el més sorprenent, va revolucionar la història de la pintura en només 10 anys. Dècada prodigiosa durant la qual va crear prop d'un miler de pintures i un miler més de dibuixos. Va ser el primer artista que no va necessitar mirar enfora per pintar. Totes les claus del seu llenguatge artístic estaven en la seva ment desequilibrada i llunàtica, però tan il·luminada per expressar sentiments i emocions amb pinzellades de colors.

Tan sols 10 anys després de la seva mort, Van Gogh ja va pujar al podi dels grans creadors. Una exposició a París el 1901 el va descobrir al món i el va consagrar en un tancar i obrir d'ulls. Tot l'art del segle XX va xuclar del seu influx, que encara avui no s'ha esgotat. I aquesta poderosa influència és el que ha marcat el lema del programa commemoratiu del seu aniversari. Amb Van Gogh, 125 anys d'inspiració, Europa està celebrant el seu geni. Les activitats més potents es duen a terme en els tres països on va transcórrer la seva vida: Holanda, Bèlgica i França.

Qui vulgui fer una ruta pels llocs on va viure, crear i embogir, en té per omplir totes les vacances. Un circuit que, si es vol fer cronològic, comença a Brabant, al nord d'Holanda, on va néixer el 1853. A Zundert, el seu poble natal, hi ha la Casa Van Gogh, però l'edifici no és l'original. Molt més autèntic, i emocionant, és visitar el sanatori mental de Saint Paul de Mausole, a 20 quilòmetres al nord d'Arles, on l'artista va ingressar per pròpia voluntat el 1889. En aquest paisatge de la Provença francesa, encara sembla que hi habiti el fantasma de Van Gogh.

En un any tan especial, els museus s'han esforçat per fer grans exposicions. La proposta més llaminera que hi ha aquest estiu és la del Museu Kröller-Müller de la ciutat holandesa d'Otterlo, que fa dialogar 50 pintures i dibuixos de Van Gogh amb obres d'artistes que el van precedir, contemporanis seus i admiradors que s'hi van emmirallar. Ara bé, l'escapada obligatòria s'haurà de fer a partir del 25 de setembre al museu de l'artista a Amsterdam, recentment remodelat, que confrontarà les teles més icòniques de Van Gogh amb les d'un altre pinzell martiritzat, Edvard Munch.

I els que no poden viatjar, què? A l'octubre, la Fundació Mapfre obrirà un centre cultural a Barcelona i, en la seva exposició inaugural, Van Gogh hi serà molt present. Van Gogh i altres mags del color que atresora el museu que ha prestat les obres: l'Orsay de París.