La marea del quinze de Mataró

Santes massives i boges. Aquesta podria ser la definició en els últims anys de la festa major de Mataró en un dels seus clàssics més universals: la nit del 25 de juliol. Aquesta nit tan boja va complir amb la litúrgia obligada, i amb puntualitat britànica: la família Robafaves sortia amb empenta de l'ajuntament de Mataró per començar a ballar El Bequetero i comptar fins a quinze acompanyats d'una marea humana –unes 7.000 persones– i de la música de l'Agrupació Musical del Maresme i el retorn de la genuïna Societat Musical Mestre Orts de Gaianes. En Robafaves, com sempre, es va endur l'ovació més gran dels presents i es va demostrar la devoció que té la ciutat pel seu gegant. La resta és pur instint: baixar, comptar fins a quinze i saltar com es pugui fins a arribar a la plaça Santa Anna, on esperava el grup de música tradicional basca Korrontzi per fer ballar tothom mentre la família Robafaves convidava a vi i galetes. L'únic contratemps de la baixada van ser els altaveus, que no van acabar de funcionar i que van provocar alguna queixa entre els mataronins que esperaven els gegants a la plaça Santa Anna. Després del concert, la Toneta, en Maneló, la Geganta –que ja duia alguns xumets a la mà que havien estat propietat d'infants que ja no els necessitaran– i en Robafaves van desfer el camí per entrar a dormir a l'ajuntament i donar pas a una orgia de foc, llum i petards. Començava l'Escapada a Negra Nit, amb l'espectacular encesa de davant l'ajuntament. Mentre les Diablesses, els Diables de l'Alforja, els Diables de les Borges del Camp, els Diables de Santes, els Diables de la Salut de Sant Feliu de Llobregat, els Diables de Mataró i els Banyuts del Casal de Llavaneres pujaven Riera amunt, la Momerota feia la seva impressionant sortida de foc des de dins l'edifici consistorial. La comitiva la van tancar la Víbria de Reus i el Drac de Mataró. El recorregut va acabar a la plaça de l'Ajuntament, on les Diablesses van fer una encesa especial per commemorar els 30 anys d'aquesta colla de foc formada íntegrament per dones. La Nit Boja anava cremant els cartutxos amb la Pujada Tabalada fins al parc Central per donar pas a la Ruixada, que va assolir un nou rècord d'assistents, amb unes 22.000 persones. Un dels punts febles de la nit va ser la poca presència d'urinaris més enllà dels punts clau de la festa, i això va provocar que molta gent fes les seves necessitats al carrer.