El Rusc de Màrius Sampere

La tercera edició del Rusc, festival de poesia i música, celebrat aquest dijous al Museu de la Vida Rural, a l'Espluga de Francolí, va tenir un protagonista molt destacat, una autèntica abella reina: Màrius Sampere. L'autor de La taula i les estrelles i Demiúrgia, entre molts altres títols, un home que el pròxim 28 de desembre farà vuitanta-set anys (Màrius Sampere i Passerell va néixer, com recorda en un poema, el dia dels Sants Innocents de 1928), va fer tronar la seva veu i el seu verb, va imposar la seva gravetat, al jardí d'aquest magne museu: el contrast entre la seva salut vincladissa i la força de la seva paraula, entre les dificultats per arribar a l'escenari i la seva seguretat per instal·lar-se, durant deu minuts de lectura que es van fer massa curts, en la immortalitat, va ser una de les característiques de la seva actuació i del seu moment al poble de la Conca. Sampere –que, morta Montserrat Abelló, deu ser el poeta degà de l'actual literatura catalana– va llegir poemes recents, molts dels quals aborden un dels seus temes predilectes: la mort. Però, en la seva emocionant antologia feta ad hoc, també va treure el nas l'absurditat del viure –un tema dit, algunes vegades, amb un indissimulat humor negre.

El Rusc es consolida com un dels festivals d'estiu més suggeridors del panorama nacional. El poeta i editor Jordi Carulla-Ruiz, que compta amb la complicitat dels treballadors del museu, n'és l'inspirador i el mantenidor. Es tracta d'un dels actes que obren la festa major de l'Espluga, que sempre té lloc l'última setmana del mes de juliol. El cartell el formen cinc poetes i un grup musical, tots ells amb el temps molt acotat: deu minuts com a màxim. Aquest any, a banda de Sampere com a cap de brot, van llegir poemes Guim Valls, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Mireia Vidal-Conte. El primer poeta va mostrar les qualitats feridores del seu vers directe. Vidal, tot seguit, que va començar llegint un poema d'Àngel Guimerà, en va tenir prou amb uns quants minuts per demostrar per què és una de les veus joves incontestables de l'actual poesia en llengua catalana. Pons va obrir el foc amb un poema de Paul Celan –ell mateix n'és un reconegut especialista internacional–, i, en la seva tria personal, va recuperar un poema escruixidor sobre la figura del pare. Vidal-Conte va homenatjar Sampere, per tal com acaba de presentar un pòster de la sèrie Bèsties dedicat a aquest poeta, i ens va fer conèixer, també, en el gruix de la seva lectura, alguns dels poemes dels seus dos darrers llibres.

A pesar de ser al bo de l'estiu, el poble de l'Espluga –una referència històrica de l'estiueig a les comarques del sud– sembla que té un clima particular, i, a hora de vespre, la marinada refresca l'ambient, fa baixar sensiblement la temperatura i demana als assistents als actes públics a l'aire lliure que no es descuidin la rebequeta a casa (la majoria, però, fora de la gent del lloc, se la descuiden, i després se'n planyen). Un clàssic de l'estiu.

Enguany la fresca gairebé ranejava en fred. Certament vam trobar a faltar la xiscladissa d'orenetes –¿o eren falciots?– de fa dos anys, però el que no manca mai a la cita rusquera és la fresqueta del vespre. En aquesta edició del festival, la música –a banda de la dels versos, que n'hi havia, i de la bona– la va dur el grup Malva de Runa –quin nom més bell, per cert!–, que, en la seva pàgina de Facebook, adopten l'etiqueta post-folk. Feta amb instruments tradicionals –en alguns casos, propis de tradicions orientals, com ara la turca: ud, baglama, bouzuki–, van superar amb una nota excel·lent la seva participació en el festival, tot vencent la humitat –que contribueix a fer desafinar els instruments– i la baixa temperatura vespral –que no se'n va sortir de fer desafinar la magnífica veu de Clàudia Colom–. Tenen un disc al mercat, Cor i destral, i van començar a rodar alguns temes del que estan a punt de treure.