El llibre sempre és millor?
La literatura sempre ha estat una de les principals fonts d'inspiració del món del cinema, amb resultats variables
L'estadística de coincidències en llistes diverses ajuda a formar un rànquing de títols d'obres
Fa poques setmanes es va publicar Vés i aposta un sentinella (Edicions 62), una novel·la inèdita de la nord-americana Harper Collins, autora de Matar un rossinyol, de la qual s'han venut 40 milions d'exemplars des que es va publicar, el 1960. L'adaptació cinematogràfica de Matar un rossinyol que el director Robert Mulligan va dirigir el 1962, protagonitzada per Gregory Peck, està entre les 50 millors en diverses llistes internacionals, tant de crítics professionals com d'aficionats al cinema.
Aquesta mena de rànquings sobre quines són les millors adaptacions d'obres literàries al cinema (o de l'àmbit que sigui) són molt perillosos perquè parteixen del gust dels votants i ja se sap allò que de gustos n'hi ha per a tothom i no tenen res de matemàtic. Per això el millor és basar-se en la part més neutra, que és l'estadística que mostra les coincidències en les diferents llistes. Unes llistes emeses per acadèmies de cinema, pàgines dedicades al gènere en què els seguidors poden votar i blogs particulars.
Alguns títols reincidents són la nissaga d'El Senyor dels Anells, trilogia que Peter Jackson va rodar el 2001, el 2002 i el 2003 basant-se en l'obra magna de J.R.R. Tolkien. També està en llocs capdavanters el fenomen global que ha estat la sèrie de novel·les escrites de J.K. Rowling protagonitzades pel mag Harry Potter, de les quals diferents directors han rodat vuit pel·lícules. I encara una nissaga més, ja de ple en el món real, sense gota de fantasia, la trilogia d'El Padrí, basada en la novel·la de Mario Puzo i dirigida per Francis Ford Coppola, rodades el 1972, 1974 i 1990.
Sense seguir un ordre tancat, altres títols que apareixen en els llocs de privilegi de la majoria de llistes que valoren les millors adaptacions literàries, i només per posar alguns exemples de les desenes que hi ha, són Carta a una desconeguda (1948, dirigida per Max Ophüls segons l'obra de Stefan Zweig), El gatopardo (1963, de Luchino Visconti basada en l'obra de G.T. di Lampedusa), Blade Runner (1982, de Ridley Scott, inspirada en ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?, de Philip K. Dick), Rashomon (1950, d'Akira Kurosawa basada en la peça de Ryunosuke Akutagawa), Allò que el vent s'endugué (1939, de diversos directors, segons l'obra de Margaret Mitchell), Ben-Hur (1959, de William Wyler adaptant l'obra de Lewis Wallace), Apocalypse now (1979, de Francis Ford Coppola, inspirada en l'obra de Joseph Conrad El cor de les tenebres), Lolita (1962, de Stanley Kubrick segons l'obra de Vladímir Nabokov) i un llarg etcètera perquè, per fortuna, la llista de les ben adaptades supera de molt la dels nyaps.
La majoria són pel·lícules nord-americanes, també n'hi ha força d'angleses i algunes d'alemanyes (El perfum, 2006, i El nom de la rosa, 1986), pràcticament cap de francesa i, entre altres nacionalitats puntuals, una d'espanyola, Los santos inocentes, dirigida el 1984 per Mario Camus i basada en l'obra de Miguel Delibes.
Les pitjors versions
També és molt interessant la llista en negatiu, la de les pitjors adaptacions que han donat sentit al tòpic de dir “la novel·la és millor” que molts presumptes experts deixen anar així que surten de la sala de cinema sense, en alguns casos, ni haver llegit el llibre de què parlen. Alguns dels exemples que apareixen en la majoria de llistes són El codi da Vinci (2006, de Ron Howard, segons l'obra de Dan Brown), La lletra escarlata (1995, de Roland Joffé segons l'obra de Nathaniel Hawthorn), El gran Gatsby (2013, de Baz Luhrmann sobre l'obra de Scott Fitzgerald), Hook (1991, de Steven Spielberg adaptant Peter Pan, de J.M. Barrie), Eragon (2006, de Stefen Fangmeier segons la nissaga de Christopher Paolini)...
El pitjor d'aquesta mena de llistes és que mai tenen un final; el millor, que cadascú es pot fer la seva i quedar ben satisfet.
De Shakespeare a la Bíblia passant per Stephen King
Pel que fa a les grans xifres del que sigui relacionades amb les lletres universals, en el número 1 sempre hi ha el mateix: William Shakespeare. En un dels recomptes fiables que podem trobar a la xarxa afirmen que des del 1898 fins al 2015 s'han filmat un total de 1.034 adaptacions d'obres seves. De les diferents parts de la Bíblia, un altre clàssic dels primers llocs d'aquesta mena de llistes, al voltant de 250 pel·lícules. A davant, però, i de manera sorprenent, hi ha un autor com Anton Txèkhov, en les obres del qual s'han inspirat fins a 396 films des del 1911 i fins a l'actualitat.
La llista seguiria amb Charles Dickens (343 adaptacions des del 1897), Edgar Allan Poe (305, des del 1908), Alexandre Dumas (258, des del 1898), els germans Grimm (256, des del 1906), Robert Louis Stevenson (251, des del 1908), Hans Christian Andersen (252, des del 1902), Arthur Conan Doyle (241, des del 1900) i, per tancar aquest top ten, Molière (236 adaptacions des del 1908).
Allunyant-nos dels clàssics, un dels autors del segle XX amb una obra amb més adaptacions és Stephen King, perquè és molt prolífic i perquè les seves trames han interessat directors com ara Kubrick (El resplandor), De Palma (Carrie), Cronenberg (La zona morta), Carpenter (Christine), Reiner (Misery), Kasdan (El caçador de somnis) i Darabont, que signa les magnífiques Cadena perpètua, La milla verda i La boira.
