Els morts tornen per sopar

Les Sitges és un vell contenidor del cereal, l'aliment al voltant del qual s'han alçat societats. Alhora és l'espai escènic on la companyia Vaca35 posa sobre la taula alguns dels essencials de l'existència: la mort entrellaçada amb la vida i el record íntim, amb la memòria col·lectiva. Tots teixits amb fils culinaris. L'obra Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido s'ha presentat al públic en un assaig obert del Programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega.

Damián Cervantes, director artístic de Vaca35, la defineix com “una cerimònia de vida, tot recordant els altres”: “Busquem fer un gran memorial, on tot és part de l'altar i hi som tots”, públic inclòs. Passat i present de dues cultures, la mexicana i l'espanyola, que són alhora mescla d'ingredients culturals diversos des d'antic. “La millor manera de parlar d'aquesta cruïlla històrica és a través del quotidià, del menjar imprès en la memòria del poble”, assenyala Cervantes.

L'obra és una mescla de realitat i ficció i l'actriu mexicana Mari Carmen Ruiz és una suma personal d'aquest pont transfronterer. D'ascendències andaluses, castellanes, basques i catalanes, el seu personatge assegura: “Las alubias con chorizo te cobijan el alma. Són como mi mamá.” Les mongetes, el salmorejo, el puré de verdures, els chiles farcits i el huauzontle (una verdura asteca arrebossada, no cal que fugin al cercador) es cuinen davant dels espectadors. I mentre les cassoles van fent xup-xup, les converses s'escolen cap al transcendent.

Els records reviscolen entre el vapor d'aigua i les aromes a cuina tradicional, precursors de l'aflorament dels morts: els catalans exiliats el 1939 a Mèxic, l'afusellat a Paracuellos, els 120.000 executats per les màfies de la droga mexicanes des del 2006, a Chiapas, a l'Índia, als Balcans, a Indonèsia, a Catalunya... La producció en massa de morts de la qual tampoc s'escapa, per la porta del darrere, la brutalitat de la conquesta espanyola d'Amèrica. Guerres presents i passades que empenyen cap endavant, salvatgement, les societats, com ja deien els marxistes i remarca críticament Vaca35.

La peça, però, no resulta trista i fins i tot exhibeix moments d'humor. També de joc perillós i baralles identitàries de l'estil “És que no ens entenen“. Tots els morts. Tots ben presents dins i fora de l'espai escènic, entre nosaltres. Però celebrats per mitjà de la cultura mexicana, exteriorment molt més càlida pel record als seus que la catalana: els plats favorits dels qui han marxat són ara a la taula dels vius. “Com a espectador, crec que tenim necessitat d'espais personals per a la transcendència. L'obra és com una missa, que m'ha canviat la manera d'afrontar els meus morts. Tinc ganes d'incorporar-los a la vida”, diu el director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran. Al cap i a la fi, sovint les nostres guerres íntimes s'apaivaguen pel ritual del retrobament amb aquell puré de verdures que cuinaven les mares, àvies i besàvies.

El de Vaca35 serà el primer gran espectacle de la jornada inaugural d'una fira que manté l'aposta pel creixement del sector, més enllà de l'exhibició. En els assajos oberts les companyies presenten l'obra embastada, a la recerca de la resposta del públic. Vaca35 ha fet residència artística, durant dos mesos, a Tàrrega i a la Nau Ivanow de Barcelona. El 2013, la mexicana ja va ser a Tàrrega presentant Lo único que necesita una gran actriz... Mari Carmen Ruiz afirma: “L'experiència creativa, de poder treballar on exhibirem, és increïble. A més, la projecció internacional de la fira ens ha obert moltes portes.” La peça és un treball de creació col·lectiva amb la catalana Compañía La Rueda, que també serà present a la fira amb Camargate. Enguany, Íntims Produccions ha fet residència en el programa per preparar la seva segona obra, Wasted!, de Kate Tempest. El resultat d'aquesta història de tres amics que recorden un difunt es veurà durant la fira. “Hem treballat fins a catorze hores seguides. Gairebé ens barallàvem... Però és ideal poder ser de residència aquí i aprofundir-hi ”, diuen. Jordi Duran assenyala: “Som un mercat d'arts escèniques i el programa no s'acaba en una peça. Busquem arrelar.”