cultura
LOURDES REYES CAMPS
DIRECTORA DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA CARLES RAHOLA DE GIRONA
“Cada vegada que entro en una biblioteca, m'emociono”
“L'edifici del carrer Emili Grahit, on som des del 2014, és una meravella, ens hi hem adaptat ràpidament i té moltes possibilitats per explotar”
“Estan venint entre 1.300 i 1.400 persones cada dia”
Un fons que es compta en milers
Reyes, a la zona batejada com “el quiosc d'actualitat”. L'equipament disposa d'un fons bibliogràfic de prop de 300.000 documents. Són xifres que aplaquen els mots: hi ha, entre d'altres, més de 200.000 llibres, 23.000 revistes, 10.500 audiovisuals, 20.000 documents anteriors al s. XX i una col·lecció gironina que ronda les 8.000 obres.
Un viatge, de lletra a lletra
Va estudiar filologia i biblioteconomia, si bé la seva primera feina ja va ser una substitució d'estiu a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Treballar des de l'administració pública pel dret a la cultura i l'educació li resulta motivador; i exporta el seu camp professional en part del seu oci i en el pla més íntim. Quan viatja, sol aprofitar per visitar biblioteques, i, a casa, se n'ha creat una de pròpia en una habitació: “Està plena de llibres, si bé no hi ha lloc per llegir. Els altres estan a la sala i en una prestatgeria del passadís. Al dormitori, només hi tinc els que estan en dansa en aquell moment. El llibre és molt decoratiu però, per dormir, no m'agrada estar entre tanta lletra.”
Quan complim un any, m'encantaria fer una enquesta sobre quant de temps
s'hi estan els usuaris
Distribuïts en
les diverses sales,
hi ha uns cent mil documents, entre llibres, DVD i CD
A la gent que encara no ens ha visitat,
li diria que és una experiència que
s'ha de viure
”Fa gairebé 35 anys que treballo en biblioteques. Sempre les he vist com un ésser viu que alimentem entre tots, una institució que canvia, però que s'ha sabut mantenir com un espai de convivència i que és essencial com a creadora d'opinió i d'un esperit crític.” Filla de mare bibliotecària i pare periodista, la directora de la biblioteca pública Carles Rahola de Girona, Lourdes Reyes, va néixer el 1961 a Barcelona. A casa, de petita, hi traspuava “una gran passió per la feina social, per aprendre i per la lectura”. Aquest coixí d'interessos es va vertebrar en un bon pòsit i, segurament, suposa que no siguin d'estranyar els 2.000 llibres que trobaríem repartits entre el seu domicili de Barcelona i el de l'Empordà. Per qüestió d'espai, confessa que fa temps que no n'ingressa de nous, sinó que “milita d'usuària de biblioteca”. Amb l'important fons bibliogràfic de la Carles Rahola, no té difícil aquesta acció. L'edifici, inaugurat el 23 de desembre del 2014, fa 7.121 m²: és a dir, multiplica per set la superfície que ocupava l'anterior, ubicada a la Casa de Cultura. Una atractiva característica que l'ha convertit en la biblioteca pública més gran de Catalunya.
Com està sent el primer any ‘de vida' de la Carles Rahola?
Teníem la il·lusió d'estrenar-la, de començar un nou projecte i ens hi hem adaptat ràpidament. Ens hi sentim bé, molt còmodes. La biblioteca és un calaix de sastre i, dins els paràmetres d'informació, lectura, formació al llarg de la vida i socialització, hi pot entrar tot. La societat civil, amb els seus inputs, és qui la fa viva. La nostra feina és estar atents a les necessitats i al nostre entorn. En el moment en què la tecnologia va passar a ser una font d'informació i d'aprenentatge, ho havíem d'incorporar. Per exemple, s'hi imparteixen cada dia cursos de formació en tecnologia gratuïts, i per a diferents nivells.
Tenen prevista alguna idea que no s'hi hagi implantat?
En tenim moltes al cap! L'evolució en què estem immersos ara, no l'havia vist mai. El que mou la gent a venir és el préstec, bàsicament. Avui en dia, però, et pots descarregar els llibres des de casa. Aquí és on entra en joc tot el valor afegit importantíssim de la biblioteca com a espai de comunitat i de convivència. Sentir-se acompanyat, respirant al cantó d'una altra persona. Necessitem presència física, sentir l'olor del teu costat, veure algú que somriu. Hem de mirar de quina manera ens reconstruïm. Hi trobo a faltar coses de realitat virtual. La part de tecnologia fluixeja. I tenim un quiosc d'actualitat amb pocs títols. De cara al 2016 ens agradaria augmentar el nombre de subscripcions a diaris.
Deu ser interessant avaluar el punt actual de les biblioteques amb relació al moment en què les va començar a freqüentar.
Havia acompanyat la meva mare, quan ella treballava a la de Sant Adrià. És molt graciós perquè, tot i que els temps han canviat, succeïen coses que ara continuen passant. Per a una determinada franja d'edat, la biblioteca és fantàstica per fer gamberradetes. Quina ens hem trobat aquí? Doncs anar en patinet pel parquet sensacional que hi ha. Sort que les bombes fètides ja han passat de moda!
D'anècdotes en deu tenir unes quantes perquè l'àrea a què s'ha dedicat està molt definida.
Sí, quan feia segon de filologia ja vaig començar a treballar a la Pare Miquel d'Esplugues, amb Natàlia Hernàndez. Em va ensenyar tantes coses! Vaig veure el batec de la biblioteca, la importància que té com a servei de comunitat. Parlem dels anys vuitanta, quan la vida cultural del municipi es trobava allà, girava al seu voltant. No hi havia encara una Casa de Cultura i hi circulava absolutament tothom.
Són equipaments on m'imagino que s'hi sent bé.
Cada vegada que entro en una biblioteca, m'emociono. És una cosa que em passa i cada cop em va a més. En la infància, l'adolescència, i fins i tot en la meva joventut, trobava normal que fos així. Concretament a la Carles Rahola, l'ambient que s'hi respira m'emociona cada dia. No ho definiria ben bé de relax, però sí d'estar-hi tranquil. Això té valor, i més amb la crispació que hi ha per diversos motius, com ara la crisi.
Com és aquesta sensació?
Per exemple, la Jaume Fuster de Barcelona també m'emociona, però en aquest cas no per tranquil·litat, sinó per la quantitat d'usuaris que hi ha fent coses lliurement i sense molestar-se. És fantàstic. Un lloc on la gent hi va perquè vol i és capaç de conviure amb persones tan diverses, sense que passi res.
No pot amagar que l'apassiona!
El meu camp laboral sempre ha sigut la biblioteca pública. Vaig treballar a la d'Esplugues i a la de Catalunya. Vaig entrar posteriorment a la Facultat de Biblioteconomia, on vaig ser professora 12 anys. Vaig tenir la necessitat de veure que la teoria que explicava era veritat, i del 2002 al 2008 vaig ser coordinadora de serveis a la biblioteca de Girona, quan era a la Casa de Cultura. Després de 10 anys vivint a l'Empordà, vam tornar a Barcelona, on vaig dur la planificació de noves biblioteques. Visitava els ajuntaments que en volien fer una i era anunciar la bona nova: “Posi una biblioteca a la seva vida, perquè és massa!” Veure créixer els projectes era bonic! Després, vaig ser cap del servei de sistema de lectura pública i vaig estar al gabinet tècnic de Cultura. I, avui en dia, dirigeixo la Carles Rahola, al carrer Emili Grahit, en el trasllat de la qual vaig participar.
Dins, hi ha detalls molt originals per informar dels serveis.
La biblioteca de la Casa de Cultura tenia un límit, que el marcava molt clarament l'espai. Tu hi posaves un detall i no es veia perquè estava tan i tan atapeït de llibres...! S'ho menjava!
A la Carles Rahola, fins i tot sobra lloc per experimentar.
Aquest primer any, el prenem com una mena d'adolescència de la biblioteca. No és com si hagués nascut perquè ja existia, però està en un cos nou. Aquest adolescent ha de poder respirar i observar cap a on va. L'estem acompanyant per veure què fa i quines possibilitats té.
Hi ha usuaris que la busquen?
Sí, tot i que ara mateix estic bastant al despatx. Hi ha molta feina de gestió. La gespa, el regatge, les llums... Quan es va obrir, hi estava més visible. De taulell, no n'he fet ni un encara. El que faig diàriament són tres o quatre passejos d'uns cinc minuts per veure què està passant. A part, tenim dades estadístiques: avui ha vingut tanta gent al matí, tanta a la tarda, mirem els préstecs. L'edifici és una meravella i té moltes possibilitats encara per explotar, com ara els aparadors que comentàvem.
En la seva confecció, n'hi ha per donar ales a la creativitat.
Trobo que llueixen i els canviem cada mes. Ens va arribar la proposta d'un curs d'aparadors i l'han fet tres persones del centre. Els encanta i els dono màniga ampla: Feu, feu! Es nota que cuidem la biblioteca, que volem que sigui maca.
És perfeccionista?
M'agrada una mica l'ordre, encara que no es noti gaire amb el meu despatx. Que les cadires estiguin a lloc; els llibres, drets; les prestatgeries, plenes... Uns mínims. Que es vegi que hi ha algú que és allà, vetllant.
Té temps per agafar llibres?
Sí, n'agafo. I un aspecte que és fantàstic, però que ens estem perdent tots, és el del préstec. Ara el tenim automatitzat. Es deixa el llibre que es torna a fora i s'agafa també per una màquina. És molt còmode, però sempre m'ha agradat el préstec al taulell. Era gustós veure els usuaris que tornaven un llibre. Deies: “Mm, quina bona cara que fa!”
Llavors, li preguntaves: “Escolti, que li ha agradat?”
Quin gènere llegeix més?
Les biografies, la novel·la psicològica o la que parla de relacions humanes. La històrica i la de ciència-ficció em costen més. Llegir m'encanta, tot i que últimament he d'admetre que passo una època poc lectora. Sí que estic llegint narrativa curta. M'agrada, per exemple, Alice Munro. També agafo poesia, però em falta temps per gaudir-ne. Llegeixo sobretot al tren i els caps de setmana.
Quins llibres em recomanaria?
Quatre germanes i L'enamorat de l'Óssa Major.
Per copsar els gustos, deuen tenir perfils bastant variats.
Ve força gent d'arreu de la demarcació i ens visiten professionals, bibliotecaris i arquitectes. La Carles Rahola és de molt llarga estada. Quan complim un any, m'encantaria fer una enquesta als usuaris sobre quant de temps s'hi passen. Pel que veig, hi ha moltes persones que s'hi estan tres, quatre, vuit hores, i una parella s'hi passa deu hores al dia. N'han fet la segona residència.
Té algun espai preferit?
Com a lloc per mirar, entre l'escala i la mediateca hi ha una visió de diagonals, en què l'edifici llueix moltíssim. I per seure, la part de novel·la. Curiosament, però, és poc transitada.
I com és gestionar una instal·lació d'aquestes dimensions?
En el dia a dia, hi ha moltes incidències, però van a la baixa. Els primers mesos era: socors! Va ser un repte. A partir de l'octubre, crec que tindrem un equip més organitzat. Hi haurà protocols que a l'altra biblioteca no hi havia establerts. Al desembre, tinc ganes de començar el segon any de manera diferent. Aquest primer, l'hem fet molt com a prova i ara ja veiem com es va definint tot. Hem de tenir clar què ens diferencia d'un centre cívic, d'una assistència social... i anar dibuixant el nostre producte.
Com l'han omplert?
A part de traslladar el que hi havia a la Casa de Cultura, vam tenir pressupostos extres de la Generalitat. Entre el 2013 i el 2014, 400.000 euros. Va ser una bona injecció. Per part del Ministeri de Cultura, ens envien llibres en què l'Estat ha participat; ens han arribat molts donatius patrimonials i cada any tenim un pressupost per fer noves adquisicions.
Quin fons bibliogràfic hi ha?
Distribuïts a les sales, hi ha 100.000 documents, entre llibres, DVD i CD, i a baix, 200.000 més. Als dipòsits, s'hi conserva tot el que és interessant, però no és d'actualitat. Hauríem pogut posar 50.000 documents més a dalt, però suposava atapeir-ho. Amb els arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico volíem un espai acollidor i agradable.
Està contenta amb l'afluència?
Vénen entre 1.300 i 1.400 persones cada dia. Entre les biblioteques públiques de Catalunya, tenim un 40% d'usuaris. No està malament. Som el club amb més socis del país. A les persones que encara no ens han visitat, els diria que vinguin a conèixer la Carles Rahola. És una experiència que s'ha de viure!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
