Cultura

La Universitat Nova Història podria fer de Montblanc la seva seu

Els organitzadors, satisfets per l'acollida, volen repetir la trobada

Més de cent especialistes s'hi han donat cita

Més de 110 de persones han assistit a les jornades de la Universitat Nova Història que s'han celebrat a l'antiga església de Sant Francesc a Montblanc (Conca de Barberà). La trobada, impulsada per l'Institut Nova Història, ha analitzat en el decurs de quatre sessions aspectes referents a la falsificació de la història de Catalunya i les vies vers la seva restauració.

“Tothom ha quedat encantat i demana repetir-ho, ja que el lloc, les condicions i les connexions de transport han estat les ideals”, assenyala des de l'organització Albert Codinas. És per aquest motiu que els promotors es plantegen dialogar amb l'Ajuntament de Montblanc per poder repetir la trobada i reconvertir la cita, que va ser concebuda en un principi com a biennal i itinerant, en estable.

Codinas parla també d'un nou disseny de la universitat, amb un programa més espaiat i amb més temps de lleure per poder fer més activitats culturals o d'oci per la vila per tal d'interactuar amb la gent del poble on siguin. També es planteja revisar els preus i convidar més universitaris de l'entorn i professionals crítics per tal de generar debats.

L'objectiu de la universitat és generar debat sobre esdeveniments de la història de Catalunya que, diuen els promotors, han estat reescrits o amagats des de la historiografia oficial de l'Estat. En aquest sentit, impulsa estudis per demostrar la tergiversació de la història de Catalunya i dels antics regnes de la corona catalanoaragonesa que s'ha fet per part de la corona castellana, que és la dominant en la monarquia hispànica.

En el curs s'han presentat una desena de ponències a càrrec d'historiadors i investigadors com Jordi Bilbeny, Àlex Sendra, Albert Fortuny, Pep Comajuncosa, Ivan Giménez, Pere Alzina, Joanjo Albinyana, Paolo Pellegrino, Pep Mayolas i Manel Capdevila.

A més, s'han celebrat actes públics de difusió de les ponències, taules rodones, un concert de música medieval i sessions de cinefòrum amb la projecció de documentals com L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat? i Enigma Cervantes, de David Grau. Algunes de les qüestions que han estat sobre la taula en el decurs de la universitat.

Jordi Bilbeny, que lidera una de les línies d'investigació més conegudes de l'Institut Nova Història, consistent a aportar proves de la catalanitat de Cristòfol Colom i de la tergiversació històrica que s'ha fet al voltant de la descoberta d'Amèrica, ha estat un dels protagonistes de la trobada, en la qual ha presentat el seu darrer llibre, La Sardana i la Religió de les Bruixes, que estableix l'origen de la sardana en ritus i celebracions precristianes que han perviscut malgrat la persecució a la qual s'ha vist sotmesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Música familiar: d’aneguet lleig a cigne contra la crisi

girona

Joël Dicker, el plaer d’escriure

barcelona
ÀNGEL SALA
DIRECTOR DEL FESTIVAL DE CINEMA DE SITGES

“La idea és fer un festival híbrid, majoritàriament presencial”

Barcelona
EL LLIBRE

‘Camps de Londres’

La febre per sortir al carrer a fer cerveses, parodiada en un còmic

Barcelona
Els finalistes  com a símptoma
L’APUNT

Els finalistes com a símptoma

Les preuades pomes Max

BARCELONA
LA MÚSICA

Concert de Bigblack Rhino

LA PEL·LÍCULA

‘Els Durrell’