cultura
Sebastià Bennasar
Novel·lista
“Llegir és la fórmula per arribar a la felicitat”
No podem tenir gent a la universitat, que vulgui dirigir el país, que no hagi llegit ‘L'illa del tresor'
Sebastià Bennasar (Palma, 1976) té un currículum de resum complicat. Periodista de premsa –ara al càrrec, amb Carles Domènech, de la revista literària Bearn–, ha publicat, en solitari, 28 títols, que no són pocs, entre poesia, assaig i novel·la, en especial negra. Com a activista en defensa d'aquest gènere organitza festivals i xerrades. Sorprèn els seus lectors habituals amb una novel·la que ha covat durant més d'una dècada, Cants de sirena negra, publicada per Saldonar.
Aquesta novel·la és molt diferent de la seva narrativa habitual de gènere negre. Com és?
Bé, jo crec que hi ha dos Sebastià Bennasar, el narrador de novel·la negra que potser coneix més gent perquè el gènere m'ha encasellat molt, i l'escriptor que defuig el gènere en aquesta mena d'obres com puguin ser els llibres de relats i títols com Connie Island, Nocturn de Sant Felip Neri, Badia de Mindelo o aquests Cants de sirena negra. Sempre he alternat les dues branques... I encara una tercera, la del periodista assagista.
Sí que manté un ús característic de la segona persona. Com és que li agrada tant?
La segona persona s'empra molt poc en novel·la i a mi m'agrada molt perquè permet crear dubtes en el lector sobre la seva inclusió en el text. Trenca la barrera, els límits entre el lector i el narrador, i això és divertit. I crec que inquieta.
Quan i com va ‘veure' aquesta història, quan li va venir al cap?
Tot va començar amb una espècie de joc el 2003 i el joc es va anar allargant fins que la novel·la es va convertir en la primera versió de la que té ara el lector a les mans. El 80% és aquell text escrit entre 2003 i 2004.
Com és que fins ara no s'ha publicat, si fa tant que la va començar i vostè escriu de pressa?
Diguéssim que hi ha hagut alguns infortunis pel mig. El 2004 quasi ningú em coneixia com a escriptor fora de Mallorca i era difícil fer confiança en un text com aquest, arriscat, una novel·la d'aventures en segona persona... La novel·la va deixar deserts dos premis literaris i va arribar a la final d'un altre. Ara, gràcies a Francesc Gil, l'editor de Saldonar, ha vist la llum.
Hi ha moltes dades sobre vaixells enfonsats, llegendes marineres i fins i tot rituals per invocar sirenes... Eren temes que ja coneixia, o es va haver de documentar?
Tots els vaixells que apareixen provenen de llibres clàssics d'aventures que havia llegit. I el ritual per invocar sirenes... doncs malauradament me'l vaig inventar!!! Ep, però alguns lectors diuen que funciona [hi afegeix rient]. El llibre vol ser un homenatge explícit a aquests llibres d'aventures marineres del segle XIX, principalment.
I per què ha volgut fer aquest homenatge, explícit, a Melville, Stevenson, Conrad, Verne...?
Perquè llegir-los és la millor fórmula per arribar a la felicitat. No hi ha cap manera de ser més feliç que amb la lectura. Cal reivindicar que es llegeixin, aquests autors. No podem tenir gent a la universitat, gent que vulgui dirigir aquest país, que no hagi llegit L'illa del tresor...
Hi ha aventura, i també amor...
Efectivament, és una gran novel·la d'amor. També a Mallorca.
Una relació entre humà i sirena està condemnada al fracàs perquè un dels dos ha de renunciar al seu hàbitat natural...
Hi ha moltes relacions que estan condemnades al fracàs, però el més meravellós és que continuam intentant que aquest fracàs no arribi. I si no, què ens quedaria de Romeu i Julieta, per exemple? Hi ha relacions molt més complicades que la d'humà i sirena que funcionen!
Se'l veu satisfet, amb l'obra...
Ho estic. He esperat més d'onze anys per tenir-la entre les mans. El que em faria encara més feliç és que algú, en acabar de llegir-la, sortís corrents a descobrir o recuperar aquests grans autors que hem citat; a trobar-se amb un món fascinant.
L'obra
Una sirena negra en la Mallorca del segle XXI
Un jove periodista i escriptor, bussejador expert, cerca per les cales de Cabrera, a Mallorca, una sirena. Per aconseguir-ho, seguirà un llarg periple buscant el llibre La increïble història de la meva fuga de Cabrera, de Maurice Duvalier, en què s'explica un ritual per invocar sirenes. Amb aquesta excusa argumental, Bennasar ens ofereix una obra breu, d'estil elaborat, plena d'imatges belles, reflexions interessants i passejos culturals per tot de capitals europees.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.