cultura

Retorna l'esplendor romànica

Injecció de més de 400.000 euros de l'1% cultural del Ministeri de Foment per restaurar el claustre, del segle XII

El 2016 es commemoren els 850 anys de la fundació d'aquest monestir

Es necessiten més de mig milió d'euros perquè el claustre romànic del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes recuperi l'antiga esplendor. Les quatre ales han arribat intactes als nostres dies, però la pedra s'ha anat degradant per efecte de la pluja, del reg de la zona enjardinada i dels forts contrastos tèrmics que es registren en aquesta zona del Montsec. La comunitat dels germans maristes, que regenta aquest destacat edifici des de fa més de cent anys, va presentar un ambiciós projecte de restauració al Ministeri de Foment perquè fos subvencionat amb fons de l'1,5% cultural.

La resposta de Foment ha estat positiva i es finançarà un 75% de l'obra, que equival a un import de 407.400,75 euros.

850 aniversari

Els cent mil euros que falten es podrien finançar amb aportacions particular. L'any que ve es commemoren 850 anys de la fundació d'aquest monestir, per la qual cosa es podria engegar una campanya de micromecenatge coincidint amb l'efemèride.

El claustre és la part més antiga d'aquest monestir, declarat monument històric el 1931. Els treballs que s'hi duran a terme consistiran a tractar la pedra (calcària i sorrenca, segons la zona) per frenar-ne la degradació. També es restauraran les parts més afectades per les humitats i es canviaran els sistemes de canalització de l'aigua de pluja. També està previst eliminar, almenys en part, l'arrebossat que es va afegir en algunes parts del claustre fa més de trenta anys.

Les Avellanes, com es coneix popularment aquest monestir, és més que un centre espiritual. Té hostatgeria, restaurant, casa de colònies i acull, també, l'Arxiu Gavín, considerat l'arxiu personal més gran d'Europa. Si bé el claustre és romànic, l'església és gòtica, del segle XIV. Va acollir els sepulcres dels influents comtes d'Urgell, que van ser venuts a principis del segle XX i van acabar creuant l'Atlàntic.

Cal tenir en compte que després de la desamortització de Mendizábal aquesta joia del patrimoni va quedar en un estat d'abandonament absolut i va ser malvenuda a un banquer lleidatà. L'any 1910 els germans maristes adquireixen el monestir i, a poc a poc, es torna a dignificar aquest edifici, ubicat en un paratge natural de gran bellesa, en ple Montsec.

Pluja de milions

A banda de la restauració del claustre de les Avellanes, el programa de l'1% cultural de Foment (que manté el nom tot i que ara l'aportació és de l'l,5% del total de les obres fetes als municipis) finançarà cinc projectes més, a Cervera, Os de Balaguer, Estaràs, Barbens i Àger, per un import total d'1,7 milions d'euros. Pel que fa al global de Catalunya, el Ministeri de Foment hi aportarà 4.886.386,7 euros.

LES XIFRES

1,7
milions d'euros invertirà a les comarques de Lleida el Ministeri de Foment en concepte de l'1% cultural.
992.933
euros.
La partida més gran se l'emporta Cervera, amb un projecte per recuperar trams del camí de Sant Jaume.
6
actuacions.
S'han aprovat projectes a Cervera, Estaràs, Os de Balaguer (dues intervencions), Barbens i Àger.

Intervenció a la muralla d'Àger

La monumental població d'Àger també resultarà beneficiada amb l'1,5% de la inversió feta per Foment al municipi. En concret, es destinaran 43.366,19 euros per a l'adequació i regeneració de l'entorn de les muralles, així com del pou de gel. Aquesta inversió suposa un 75% de l'import d'aquest projecte. Hi ha trams de muralla que daten de la segona meitat del segle XI, moment de creixement demogràfic. Altres corresponen a l'època gòtica. També se'n conserven vestigis del X.

Castell de Vergós Guerrejat

Al municipi segarrenc d'Estaràs, Foment ha aprovat subvencionar amb l'1% cultural el projecte de consolidació i restauració de la torre del castell del nucli de Vergós Guerrejat. El Ministeri de Foment aportarà un 75% de l'import total d'aquesta obra, 111.964,98 euros. La torre s'havia deteriorat molt i calia intervenir-hi perquè, fins i tot, presentava un forat a la paret visible des de l'exterior. El castell data del segle XII i forma part de la ruta de castells de frontera de la Segarra.

Cervera recupera trams del camí de Sant Jaume

Com ja va avançar aquest diari, l'import més elevat de l'anomenat 1% cultural del Ministeri de Foment a les comarques de Lleida ha estat per a Cervera. El projecte de rehabilitació de trams del camí de Sant Jaume al pas per la Cervera històrica i monumental ha estat subvencionat amb 992.933,05 euros, un 60% del total de l'obra, que convertirà molts carrers del centre en exclusius per a vianants.

Culmina la restauració del castell d'Os

El Ministeri de Foment aportarà el 74% del pressupost de la quarta i última fase de la restauració del castell d'Os de Balaguer, la qual cosa equival a un import de 185.683,39 euros. El 2009 es van iniciar les obres de recuperació d'aquesta fortalesa d'origen àrab que domina tota la vall del riu Farfanya. S'ha treballat en la capella, en la cripta subterrània així com en les muralles, torres i façana

De quadra a sala d'exposicions

El Ministeri de Foment pagarà un 24% de l'obra per reconvertir l'antiga quadra del castell templer de Barbens en una sala d'exposicions permanent. En total, s'aportaran 24.424,08 euros a compte de l'1% cultural. El castell, que data del segle XII, és un dels edificis més rellevants d'aquesta població del Pla d'Urgell i inclou les dependències de l'Ajuntament, de manera que la nova sala d'exposicions projectada a l'antiga quadra permetrà dotar el poble d'un nou equipament cultural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen