Secrets i mentides

No és bon senyal llegir en un llibre allò de “qualsevol semblança amb persones reals, vives o mortes és pura coincidència” i que després tu en siguis la protagonista. Això és el que li passa a un dels personatges d'Observada (Salamandra), Catherine Ravenscroft, quan un dia descobreix a casa seva una novel·la que conta el seu secret més ben enterrat, aquell que no ha contat ni al seu marit ni al seu fill. A l'altre costat de la història trobem Stephen Brigstocke, un vell mestre jubilat que voldrà la venjança per sobre de totes les coses.

L'autora, Renée Knight (Anglaterra, 1960) –que va ser directora i guionista de documentals de la BBC–, s'estrena en el món de la literatura amb aquesta ficció psicològica en què els secrets i el passat tenen un paper clau. “Se sol pensar que en una relació s'ha de conèixer tot de la parella, però hem d'acceptar que hi ha coses que s'han de poder guardar”, opina l'anglesa. La idea per a l'argument va sorgir quan va escriure un llibre, que mai va ser publicat, en què parlava d'un incident que va ocórrer en la seva adolescència i que incloïa una amiga seva, tot i que ella no ho sabia. Un cop l'hi va enviar perquè el llegís, va pensar: “Com en seria, de terrible, llegir un llibre en què tu fossis la protagonista i no ho sabessis.” Per escriure aquesta primera novel·la s'ha inspirat en alguns dels seus escriptors fetitxe, com ara Lionel Shiver, Zoe Heller i l'escriptora també anglesa Elizabeth Taylor (no la confongueu amb l'actriu).

A Observada l'autora posa en relleu tota l'obscuritat que queda oculta sota la realitat més superficial. “Penso que és millor fora que dins, millor plasmar-ho en una pàgina que tenir-ho circulant dins meu”, afirma. I ho fa amb dues veus narradores –el senyor Brigstocke en primera persona i Catherine en tercera– perquè “ell és el caçador i ella, la presa”. Però hi ha un tercer protagonista que s'erigeix en l'eix vertebrador de la novel·la: Un perfecte desconegut, el misteriós llibre que arriba a casa de Catherine i que ni ella mateixa sap com ha anat a parar allà. Un fet que trastornarà la seva estabilitat emocional, el seu matrimoni i tota la seva vida.

Un nou corrent

Des que Perdida de Gillian Flynn va donar el tret de sortida d'aquest gènere que alguns han batejat com “domèstic noir”, són moltes les autores que s'hi han unit. Tal vegada el cas amb més ressò sigui La noia del tren, el thriller psicològic de Paula Hawkins. Knight opina que és una “etiqueta útil” creada pels publicistes i hi afegeix que “les millors i les pitjors coses de la vida tenen lloc dins una casa”.

No està cansada de les comparacions amb aquestes dues novel·les perquè han estat molt “reeixides”, però troba que són llibres bastant diferents. Es queixa que s'ha venut Observada com una novel·la de crim quan ella el que volia escriure realment era un “thriller obscur”. L'assassinat en el seu llibre és un fet secundari, no l'element principal.

Com a les seves predecessores, a Observada –que ja està en procés de traducció a 23 idiomes– també l'espera una adaptació a la gran pantalla, ja que 20th Century Fox n'ha obtingut els drets cinematogràfics. “Pot funcionar molt bé perquè és força visual”, opina l'autora sobre el seu llibre, que sortirà a la venda demà.