cultura
Natalia Tena
cantant i actriu
“Sempre feia d'‘alien' o de boja, al teatre de l'escola”
El mestissatge familiar i cultural de Natalia Tena (mare extremenya, pare basc, nascuda a Londres...) competeix amb el de la música del seu grup, Molotov Jukebox: jazz gitano, funk, swing, reggae, ska, dubstep... Aquesta nit ofereix un concert gratuït dins del Festival Acústica de Figueres. Molts espectadors segurament ja coneixen l'altre vessant artístic de Natalia Tena: protagonista de 10.000 km, que va triomfar als darrers Gaudí, ha interpretat Nymphadora Tonks a cinc films de Harry Potter, i Osha a catorze episodis de Joc de trons. Ara no està rodant la nova temporada a Girona, però la podeu veure a les 12 de la nit a Figueres. A més, Natalia Tena ha participat a la Factoria Acústica que organitza el festival. Coneguts artistes són convidats a una residència creativa a l'Empordà que combina feina i oci, i que vol promocionar el territori amb diverses activitats.
Heu actuat de Rio de Janeiro a Istambul. Es correspon també amb la geografia de les vostres influències?
Jo crec que són més grans encara, ens influeix el món balcànic, Rússia, i també tot Sud-amèrica: Colòmbia, Mèxic...
Algú ha definit el vostre estil com ‘gyp-set'. Què vol dir?
És un concepte inventat per un fan i ens va semblar una bona idea. Abans quan ens preguntaven pel nostre estil en dèiem una llista tan llarga que ens avorríem, i gyp-set ho resumeix tot: una barreja de música gipsy i dubstep, perquè abans fèiem servir ritmes d'aquest estil [dance electrònica]. Però això ja ha canviat, ara som més de l'estil del que serà el títol del nostre proper disc, Tropical gipsy, entenent gitano en el sentit balcànic.
A més d'estils, citaria algun nom com a influència?
Ara que estem preparant el nostre proper àlbum, per cert, que el financem per crowdfunding, si algú ens vol ajudar, ho pot fer a través de pledgemusic.com. De moment, Adam [Burke] i jo estem escrivint les cançons, amb moments d'eufòria i altres de silenci, de pensar, i quan estem esgotats, escoltem música a Internet, gent com Gogol Bordello, Celia Cruz, que és una artista increïble, música de mambo i calypso antigues... I en general, busquem gipsy music a Youtube, i ens donen idees.
Què es trobarà el públic del Festival Acústic que us vingui a veure?
No conec gaire aquest festival, però espero que la gent vingui amb ganes de ballar i disfrutar una estona amb nosaltres. M'agrada quan el públic salta i balla, però això depèn, hi ha gent que està atenta i no li agrada ballar, i això també és bonic.
Va sentir abans la passió per la música o la interpretació?
La música li encanta a qualsevol nen. Jo als quatre anys ja volia tocar el piano. Però mai vaig pensar que volia ser actriu, es va donar la casualitat que, a l'internat on estudiava, un cap de setmana que estava castigada, feien un càsting per a la pel·lícula Un niño grande [2002, amb Hugh Grant]. M'agradava fer teatre a l'escola, però mai era la protagonista guapa, feia sempre d'alien o de boja.Però dedicar-m'hi professionalment va ser totalment casualitat.
Vol dedicar-se més a la música o a la interpretació?
Vull fer les dues coses. Hi ha moments que has d'invertir l'energia en una cosa només. He tingut molts càstings, i estic esperant notícies, i com que sé que tinc coses pendents que potser em sortiran, ara he de dedicar cada hora i cada dia a la música. Potser en dues setmanes em criden i em diuen que he d'anar al Congo, jo què sé. Ara estem pujant, tenim una mica més d'èxit, però fins ara és la interpretació que m'ha permès guanyar-me la vida.
Com va afectar la seva carrera participar en un fenomen de masses com ‘Harry Potter'?
Pel que fa a la música, jo crec que molt públic ha vingut a veure'ns perquè li encanta Harry Potter. Segur que ens ha ajudat. Pel que fa a la carrera d'actriu, cada treball que fas obre portes, i el paper a Harry Potter en va obrir una de més gran.
Com va convèncer George R.R. Martin per fer d'Osha a ‘Joc de trons', si era massa jove?
No en tinc ni idea, això li ho hauràs de preguntar a ell. Em va alegrar molt que m'escollís, però no sé què em va veure, suposo que alguna cosa que ell s'imaginava del personatge.
Què la va atraure de la pel·lícula ‘10.000 km'?
Jo mai havia fet servir Skype, però vaig llegir la història, i el guitarrista del nostre grup té una xicota italiana. Ell és un dels meus millors amics, i veia com era de difícil la distància quan s'enfadaven. Si jo discuteixo amb el meu xicot, potser estic mitja hora enfadada, però després rius, fas l'amor... Però per Skype [videoconferència], un problema petit es fa una muntanya insalvable. Vaig pensar que la història tenia mèrit, perquè jo ho veia a la realitat.Si no fos per això, no crec que hagués fet el paper, perquè no tinc cap tipus de relació amb aquesta tecnologia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.