cultura
Najat El Hachmi
Escriptora
“Cal desvincular-se de la mare per fer-se adulta”
Anàvem al mercat amb les espècies perquè el venedor ens digués com es deien en català
Ja a l'institut, quan cursava tercer de BUP a Vic, va guanyar un premi literari destinat a estudiants: “El seu relat sobresortia i quedava a anys llum de la resta, era una jove promesa”, comentava ahir un periodista que havia integrat el jurat. D'aleshores ençà, Najat El Hachm(Beni Sidel, Marroc, 1979) ha recorregut un llarg camí que ha passat per fites com ara guanyar el Premi Ramon Llull, el 2008, amb L'últim patriarca. El 2004 va publicar el seu primer llibre, Jo també sóc catalana, i el 2011, La caçadora de cossos. Ara publica La filla estrangera (Edicions 62), on reprèn la seva història familiar (d'on han desertat els homes, això sí) per relatar les contradiccions d'una noia marroquina brillant en els estudis però que, amb 18 anys, es disposa a casar-se amb el seu cosí, que viu al Marroc. Tota una història de coratge i rebel·lió personal. Chapeau!
Torna al relat més autobiogràfic de ‘L'últim patriarca'.
Intento anar més enllà de l'autobiografia. Encara hi ha molt per explicar, però per mi no és un tema, és un context. És un paisatge i un lloc que dóna joc. La propera novel·la tindrà a veure de nou amb això perquè parlaré de la figura de la mare.
En aquesta se centra en la visió de la filla. Com ha canviat la seva visió envers la seva mare després de tenir una filla, a qui, per cert, dedica el llibre?
Ja tenia un fill, però tenir una nena és especial, perquè com a mare veus coses que no t'havies plantejat. La feminitat, per exemple, em pensava que era cultural, però veig que és inherent. M'ha anat bé tenir una nena per poder escriure una perspectiva de filla. La idea inicial, abans de tenir la nena, era posar-me en el lloc de la mare. Quan la vaig tenir, però, no podia. La lactància no em permetia concentrar-me i vaig decidir postergar aquest projecte tan ambiciós, era massa dur. Així que vaig intentar posar-m'ho fàcil i parlar des d'una perspectiva de filla, tot i que va ser molt intens emocionalment. Va ser tornar al meu origen com a escriptora, al moment de l'institut en què buscava una veu per explicar les coses.
Què va aportar aquest canvi de perspectiva?
Quan acabes d'escriure una novel·la comprens alguna cosa que abans no entenies o no tenies prou interioritzada. Ara he entès que la desvinculació de la mare és necessària per fer-te adulta i poder establir una nova relació d'igual a igual. Després d'entendre això, podré escriure sobre la mare de manera més justa i comprensiva. És curiós, perquè vaig escriure la novel·la després de deslletar la meva filla, una de les coses més doloroses que he fet mai. No ho aconseguia i ella no volia, així que ho anàvem allargant. Mai m'havia imaginat que donaria el pit més de dos anys. Mentre estava fent aquesta separació física de la meva filla, estava escrivint sobre la separació amb la mare. Ho vaig patir molt en el seu moment.
En la novel·la apareix la frase clau: “El somni de la mare s'havia convertit en el meu malson”. La mare vol que es casi, i a ella li agradaria una altra vida.
La filla es planteja, al començament de la novel·la, fer una renúncia molt important per amor, però no ha calibrat fins a quin punt això pot ser perjudicial. No és que la mare exigeixi directament res a la filla. La mare ha fet un esforç per garantir la supervivència i la vida de la filla. Les dues estan lligades de mans i peus. La mare té molta pressió per veure si ha sabut educar-la bé la seva filla.
La filla vol fer la seva vida, però topa amb la incomprensió de la societat que l'acull.
Des de fora és molt fàcil dir als altres què han de fer, però renunciar a un vincle tan important com el de la mare és difícil, sobretot si no tens cap altre lloc on agafar-te. És un tema emocional però també material. Es molt fàcil dir: “Allibereu-vos!”, però no ho és tan tallar vincles tan forts. Les noies ens solem desenganxar de la mare quan ens enamorem per primer cop.
Un dels elements que fa diferent la filla de la mare, que és analfabeta, és la lectura. Quin paper juga?
Ella creu que si no hagués llegit o anat a escola li seria més fàcil acceptar la situació que té, però és al revés: el fet d'haver llegit la salva perquè conserva la resistència a aquesta situació que no li agrada, tot i que és ella qui l'ha triada. La literatura, el mateix relat que es fa, li permet resistir, és una defensa.
Reflexiona sobre la llengua i les diferències entre el català i la llengua natal de la mare, i que la filla està perdent.
Té una llengua materna que no la pot anar a buscar en un diccionari perquè és oral. El procés que fa la protagonista és fer-se el seu propi diccionari, com quan va al mercat amb les espècies a preguntar què són al venedor. Ho fèiem!, perquè no sabíem l'equivalent en català. La llengua vehicula el conflicte amb la mare, que comença sent d'incomunicació, perquè les dues tenen llengües diferents.
El racisme dels catalans queda ben retratat.
Volia que la gent sigui conscient que les dificultats que tenen aquestes dones immigrants no només ve del seu origen i la seva cultura, sinó del mateix context migratori i de com la societat d'acollida et té reservat un lloc determinat del qual no pots sortir. Això no s'explicita, però no te n'adones i t'estan redirigint cap a les feines que et pertoquen o els barris i les escoles que et pertoquen. La gent no està en igualtat de condicions. Jo m'hi vaig trobar de petita, que no enteníem perquè les famílies de Vic no volien portar els seus fills a la nostra escola.
La mare és molt conscient que Catalunya no és la seva terra.
Ens transmetien que no havíem de demanar segons quines coses perquè no era casa nostra. Però si vols arrelar, el primer que comences fent és reivindicant el teu dret com a ciutadà igual que els altres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
