La història cantada
El Born Centre Cultural commemora l'Onze de Setembre amb un concert amb quinze grans himnes catalans i una exposició sobre ‘Els segadors'
“Els nostres himnes expliquen la història del nostre país”, diu Jaume Ayats
Un concert amb dues úniques actuacions –20 h i
22 h, la primera de les quals amb entrades gairebé exhaurides– farà lluir dimarts a la sala Moragues del Born Centre Cultural una quinzena d'himnes catalans, així com un himne oficial –Els segadors– que té els seus orígens en una cançó eròtica que es cantava el segle XVII. L'espectacle s'anomena Seguem arran!, té entre els seus protagonistes la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la Coral Cantiga i veus com les de Jordi Fàbregas, Miquel Gil, Mariona Sagarra i Arnau Tordera del grup Obeses, i es basa en el llibre de Jaume Ayats Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (L'Avenç, 2011), convertit en un documental emès per TV3 ara fa un any. “Si resseguim la història dels nostres himnes veurem com expliquen la història del nostre país”, defensava Ayats en la presentació, ahir, de l'espectacle. “Quan fem història sovint oblidem la història emotiva, que és la que més queda en la memòria de la gent.”
Seguem arran!, del qual probablement es faci una gira després del concert al Born, comença amb Els tres garberets –la cançó de sega i tall eròtic en la qual es basa Els segadors, cantada per Jordi Fàbregas– i acaba amb la interpretació del que, des del 1993, és himne oficial de Catalunya, en veu de la Coral Cantiga. Entremig, i amb una vuitantena de músics a l'escenari, s'hi escolten L'emigrant, el poema que Jacint Verdaguer va escriure en record d'aquelles persones que deixaven Catalunya per anar-se a guanyar la vida a les Amèriques; La Santa Espina (himne oficiós de Catalunya els últims anys de la dictadura, quan Els segadors estava prohibit); El més petit de tots, cançó adoptada l'any 1937 pel comissariat de propaganda de la República per lluitar contra els facciosos; Catalunya, comtat gran, la versió més crua d'Els segadors, que Rafael Subirachs va fer passar a la història quan,amb la dictadura agonitzant, la va interpretar en les Sis Hores de Cançó de Canet, i altres himnes de la Nova Cançó com D'un temps, d'un país de Raimon, L'estaca de Lluís Llach o La fera ferotge d'Ovidi Montllor. Aquestes i les altres cançons que es versionen en l'espectacle –Plany, Bac de Roda, Cançó d'amor i de guerra (obertura), El cant del poble, La balanguera i La muixeranga– és molt probable, també, que acabin formant part d'un disc.
‘Bon cop de falç'
D'altra banda, el Centre Cultural del Born és el marc fins al 27 de setembre de Bon cop de falç, una exposició que explica Els segadors des d'una perspectiva històrica i del seu ús social. La mostra analitza també per a què serveix un himne i exposa les particularitats d'himnes de tot el món. Una taula rodona, el dia 16, sobre el sentit de tenir, quatre segles després, un himne que parla d'una guerra del segle XVII, i una activitat infantil sobre la sega els dies 12 i 13 completaran la immersió del Born, aquestes dies, en Els segadors.
