Sherlock gaudinià
Quan Gaudí era estudiant d'arquitectura a la Llotja de Barcelona, era una persona ben diferent de l'home ascètic i introvertit en què es va convertir després. Dels anys de joventut del genial arquitecte hi ha poca informació, però els testimonis que el van conèixer coincideixen a afirmar que el Gaudí estudiant era un jove a qui li agradava menjar i vestir bé i que freqüentava els teatres i anava al Liceu. Un dels retrats d'aquell moment de Gaudí mostra un jove d'intensa mirada clara i amb una espessa barba pèl-roja. Aquest Gaudí és el que ha interessat a l'autor barceloní Daniel Sánchez Pardos a l'hora d'escriure la novel·la G, un thriller que acaba de publicar Planeta, tant en la versió original castellana com en la traducció al català.
G s'ambienta el 1874, any de la restauració borbònica després de la I República, en una Barcelona en efervescència. Narrada per un jove de bona família, company d'estudis a la Llotja de Gaudí, la novel·la descriu l'arquitecte com una mena de Sherlock Holmes que ajuda a resoldre un assassinat, gràcies a les seves grans dots d'observació. “Gaudí donava molta importància als detalls. La mirada de l'arquitecte i el detectiu és semblant”, subratlla l'autor.
