música

Experimentació i harmonia

Immillorable cloenda per al novè Festival de Jazz de Girona: The Bad Plus és un d'aquells grups que fan història sense grans desplegaments pirotècnics, un trio clàssic de piano, contrabaix i bateria, com n'hi ha hagut tants en la història del jazz, però al mateix temps Anderson, Iverson i King formen un triangle absolutament innovador que reinventa des de la tradició i experimenta sense perdre mai de vista l'harmonia.

Durant una hora i mitja de música intensa, inclosos dos bisos reclamats per un públic enlluernat, The Bad Plus va utilitzar amb intel·ligència la fressa i el silenci com a imprescindibles ingredients d'una experiència sonora que beu alhora del bebop, el free jazz, la música contemporània i fins i tot el rock més avantguardista, però utilitzant únicament honorables instruments acústics.

El trio, que presenta en aquesta gira el seu setè àlbum, For all I care, es va sentir còmode a la sala de cambra de l'Auditori: ho mostraven els comentaris entre ells, com si estiguessin al local d'assaig o, fins i tot, en una altra dimensió.

Músics: The Bad Plus són Reid Anderson (contrabaix), Ethan Iverson (piano) i David King (bateria). Lloc i dia: Sala de cambra de l'Auditori de Girona, dimecres 7 d'octubre. Festival de Jazz de Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda