Els galeristes fan pinya i es reinventen

Les galeries d'art de Barcelona s'han cansat de la crisi. O, millor dit, de rebre les seves garrotades amb els braços plegats. Vuit anys de tempesta perfecta han estat letals per als seus negocis, fins al punt que per a la gran majoria el dilema era inajornable: tancar o regenerar-se. La segona opció s'ha imposat en un bon nombre de casos. I la major part han coincidit en aquest inici de temporada. Extraordinària coincidència.

S'obre un nou cicle en el galerisme barceloní. El president de l'associació Art Barcelona, Joan Anton Maragall, parlava fa uns dies de refundació del sector. En molts sentits. Per començar, d'ubicació de locals. Consell de Cent ha perdut la seva categoria de carrer principal de les galeries de la ciutat. Es manté dempeus, però ha quedat molt desdibuixat i sort en té de les galeries que els últims temps s'han anat situant al carrer Enric Granados.

Els lloguers desorbitats s'han traduït en una fugida massiva d'espais tan històrics i de referència com la Carles Taché o la Senda, que aquest setembre han estrenat, o estan a punt de fer-ho, noves seus lluny del centre. Ana Mas i Nogueras Blanchard també canviaran d'aires, en aquest cas a l'Hospitalet, el que suposa una veritable revolució en el concepte tradicional del món galerístic: lluny de Consell de Cent s'hi viu millor perquè hi ha locals més grans i a més bon preu i altres dinàmiques culturals i socials més propícies per desenvolupar els negocis.

No és per casualitat que tots ells hagin escollit aquests dies per inaugurar els seus projectes renovats. La refundació de la que parla Maragall és també, i sobretot, anímica i tindrà a partir d'aquest dijous un tret de sortida excepcional: la Barcelona Gallery Weekend. Una gran festa de l'art, per dir-ho ras i curt. Una celebració que vol desafiar els estats d'ànim tan decaiguts en el sector.

La Barcelona Gallery Weekend emula esdeveniments similars que es fan en moltes ciutats europees. Seran quatre dies (de dijous a diumenge) per viure intensament les exposicions que han preparat 21 galeries de la ciutat i un extens programa d'activitats, intervencions i més mostres en una vintena més d'espais, des de museus fins a indrets on habitualment no hi ha cap rastre artístic.

“Una finestra a la vida artística barcelonina”, en diuen els organitzadors, Art Barcelona. L'associació d'art contemporani de la ciutat ha dut la iniciativa, però no es cansen de dir que sense el “consens” de tot el sector no hagués estat possible tirar res endavant. Un consens que sempre es resisteix en un sector eternament dividit. De fet, les 21 galeries que hi participen no són pas totes sòcies d'Art Barcelona; n'hi ha del Gremi i també d'independents.

El criteri per seleccionar-les ha estat exclusivament “la qualitat” de les exposicions que proposaven fer. Un comitè assessor ha examinat amb lupa els seus projectes. I el repertori escollit és molt plural. Així, la programació agermana primeres espases de l'escena internacional (Matt Mullican), nacional (Antonio López) i local (Perejaume) amb talents emergents (Diego Pujal). L'art contemporani de més risc (Matt Madden) conviurà amb l'avantguarda històrica (Torres-García, Salvador Dalí). I no tot succeirà dins de les galeries. El programa Composicions integra una sèrie de cinc instal·lacions (signades per David Bestué, Dora García, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen & Pere Llobera i Daniel Steegmann Mangrané) en llocs tan peculiars com la Biblioteca del Camp Freudià, fundada el 1977 i ubicada a la Diagonal, o l'antic recinte industrial Cosme Toda de l'Hospitalet.

En definitiva, un cartell obert i divers que s'ha ordenat en quatre rutes urbanes que pràcticament es poden fer totes a peu: l'Eixample nord, l'Eixample sud, Ciutat Vella-Raval i Montjuïc-l'Hospitalet. La majoria de les exposicions perviuran més enllà de la clausura de l'esdeveniment, però algunes només es podran visitar durant aquests quatre dies.

Una seixantena de col·leccionistes estrangers han respost a la invitació que els ha fet l'organització (dins la qual Imma Mora, veterana gestora cultural, juga el paper de directora). L'interès per situar la capital catalana en el mapa de l'art internacional és l'essència d'aquest projecte. “Ja hi és, però sovint li manca visibilitat”, lamenta Maragall, convençut que, col·leccionistes estrangers a banda, l'esdeveniment també serà atractiu per als col·leccionistes locals, “pocs, però n'hi ha. Els hem perdut els últims anys i ara toca recuperar-los”.

Així i tot, la Barcelona Gallery Weekend vol ser, per sobre de tot, una festa ciutadana. No s'entendria que fos d'una altra manera tenint en compte que la Generalitat i l'Ajuntament en financen bona part del seu pressupost (el total voreja els 320.000 euros i les institucions aporten prop de 180.000 euros; la resta s'ha cobert amb empreses patrocinadores, mecenes particulars i les mateixes galeries participants). “Les galeries volem ser més presents en la vida dels ciutadans. Volem que l'art generi inquietud i plaer al màxim de persones”, exclama Maragall. I, per això, cal estímuls que la Barcelona Gallery Weekend s'ha preocupat de cuidar. Per exemple, la gran festa d'inauguració, dijous a les nou de la nit al Macba, no serà restringida a les habituals invitacions, sinó que s'obriran les portes a tothom.

Primera edició de la Barcelona Gallery Weekend. I tothom té ganes ja de començar a pensar en la pròxima, per perfeccionar-la. La comissionada de Cultura de l'Ajuntament, Berta Sureda, que ha heretat el projecte del govern anterior, va assegurar ahir que entra plenament en els seus plans.