El poder etern d'U2
El grup irlandès reconquista aquesta setmana el Sant Jordi, on ja van actuar el 1992 i el 2001, amb quatre concerts del lucratiu ‘Innocence + Experience Tour'
El drama dels refugiats sirians copsa una part del xou, durant la qual U2 canta ‘Zooropa'
Sis anys després de començar amb dos concerts al Camp Nou la gira mundial de No line on the horizon, U2 tornen a Barcelona amb quatre recitals –avui, demà, divendres i dissabte– en un recinte que ja han visitat en dues altres ocasions (1992 i 2001): el Palau Sant Jordi. Una gesta que, en aquest país, només Bruce Springsteen sembla capaç d'igualar i que reafirma U2 –amb 67 milions d'euros facturats en els 36 concerts nord-americans del tour – com un dels grups, sinó el grup, de més èxit a tot el món. Les entrades estan exhaurides, tot i que és bo saber que en tots els concerts anteriors de la gira se n'han acabat posant a la venda unes quantes més a última hora.
Únic concert a l'Estat
A diferència del 2009, U2 arriben a Barcelona amb l'espectacle ben rodat: 36 dates entre el 14 de maig i el 31 de juliol a l'Amèrica del Nord, totes sold out i davant 650.582 espectadors i catorze concerts aquest setembre a Torí, Amsterdam, Estocolm i Berlín. La capital catalana –que U2 ja ha visitat en cinc altres ocasions: 1992, durant la
històrica gira d'Achtung baby, 1997, 2001, 2005 i 2009– és l'única ciutat de l'Estat per on passarà l'Innocence + Experience Tour, amb dates pendents encara a Ambers, Colònia, Londres, Glasgow, París i Belfast abans de culminar a finals de novembre a la ciutat on l'any vinent farà 40 anys que es van fundar: Dublín.
Bono (55 anys), The Edge (54), Adam Clayton (55) i Lary Mullen, Jr (53) presenten el catorzè disc de la seva trajectòria: Songs of innocence, primera part d'un projecte que ha de completar-se l'any vinent amb un altre disc (Songs of experience) i que té l'honor d'haver estat sotmès ara fa un any al “llançament més gran de tots els temps”, ja que l'àlbum, en una decisió si més no controvertida, va instal·lar-se gratuïtament i sense permís dels usuaris en tots els comptes iTunes del món. Tot i la tebior amb què va ser rebut, els irlandesos defensen amb orgull durant la gira les seves cançons, sis de les quals –The Miracle (of Joey Ramone), Raised by wolves, Song for someone, Iris (Hold me close), Every breaking wave i Cedarwood road– no han faltat mai en cap actuació. Invisible, Vertigo, Beautiful day, Even better than the real thing, Mysterious ways, Until the end of the world, Where the streets have no name, Bullet the blue sky, Pride (In the name of love), Sunday bloody sunday i I will follow, d'altra banda, són cançons de tota la seva trajectòria que figuren sense excepció en el repertori.
Atenció, però: One, present fins ara en totes les gires des del 1992, només és interpretada en un de cada dos concerts. Cada recital, d'altra banda, dura dues hores i vint minuts, i sonen entre 25
i 27 cançons.
Bono, arran d'un accident de bicicleta l'any passat a Nova York, continua sense tocar la guitarra però no ha perdut, en canvi, la seva condició d'abanderat de tot tipus de causes humanitàries, i des del seu aterratge a Europa, el drama dels refugiats siris acapara una part dels recitals, durant la qual el grup recupera Zooropa, absent en el tram nord-americà del tour. Menys imponent que la famosa aranya del 360º Tour del 2009, el muntatge inclou un munt de pantalles i dos escenaris connectats per una llarga passarel·la.
Amb U2, el Palau Sant Jordi enceta una tardor especialment intensa que es completarà amb dues dates del Rebel Heart Tour de Madonna –úniques, també, a l'Estat– i les visites de Foo Fighters, Pablo Alborán i Estopa.
