Mor Henning Mankell

Sovint costa distingir entre el creador d'un personatge i el mateix personatge, encara més quan són sèries de novel·les, com en el cas del detectiu Kurt Wallander, protagonista d'una dotzena de títols de l'autor suec Henning Mankell, que va morir ahir a Göteborg als 67 anys en no poder superar un càncer. Així ho va comunicar l'editorial Leopard, que Mankell va fundar el 2001 amb el seu amic Dan Israel i on ha publicat tots els seus llibres des d'aleshores.

I dèiem que de vegades costa distingir uns i altres perquè Mankell, en comptes de matar el seu personatge, el va treure de la circulació a través de l'Alzheimer. I ara és ell qui, malauradament, ha sortit del mercat, i de manera irreversible, perquè la realitat no permet la possibilitat d'un retorn.

Encara no fa dos anys li van diagnosticar un tumor al clatell i un altre al pulmó i va decidir que volia escriure sobre la malaltia, primer articles a la premsa i finalment el que ha estat el seu llibre pòstum, Arenes movedisses, un assaig memorialístic en què intercala records amb reflexions sobre la por a la mort, l'esperança, les creences i, especialment, sobre la vida.

El títol fa referència als malsons que tenia de petit, en què apareixien arenes movedisses, uns malsons que van tornar quan li van diagnosticar el càncer. Henning Mankell (Estocolm, 1948) va deixar l'escola quan tenia 16 anys i es va enrolar en un vaixell mercant. Després va treballar de luthier. Dos tastos abans de formar-se com a dramaturg i novel·lista. Estava casat amb Eva Bergman, filla de cineasta. El 1973 va debutar amb la novel·la El rompedor de rocas, però no va ser fins al 1991 que va tornar a publicar, en concret Assassins sense rostre, la primera de la nissaga protagonitzada pel detectiu Kurt Wallander.

L'última de la sèrie va ser Ossos al jardí, una novel·la curta. Fins als contes de La piràmide (1999), va publicar una novel·la cada any. L'èxit el va acompanyar, com demostra que Wallander es va convertir en sèrie de televisió i que les novel·les de l'autor suec es van traduir a uns 40 idiomes i, del global de la seva obra, se n'han venut més de 40 milions d'exemplars.

A banda de la sèrie policíaca, Mankell va escriure una vintena de novel·les generalistes i una dotzena de llibres infantils, a més d'obres de teatre que li van valer una bona reputació.

Va ser un activista polític d'esquerres, i també es va implicar en els conflictes a l'Àfrica, on va viatjar per primer cop fa quatre dècades i on va passar llargues temporades com a director artístic del Teatre Avinguda de Maputo.

Algunes de les seves obres van mostrar la vida al continent africà, com ara la trilogia formada per La ira del fuego, on continua la història de la Sofia, una dona africana, que a El secreto del fuego és una nena i a Jugar con fuego una adolescent.

Tot i ser un autor tan important, no va rebre gaires premis. Per això encara val més la pena recordar que va ser guardonat el 2007 amb en segon premi Pepe Carvalho que atorga BCNegra i l'Ajuntament de Barcelona.