Fantasia i realisme

“No és gaire divertit ser l'etern candidat al Nobel”, bromejava ahir Salman Rushdie en la roda de premsa prèvia a la conversa que va protagonitzar al CCCB amb Rodrigo Fresán. “Però ja m'està bé integrar el club dels escriptors que no han rebut mai el guardó... Borges deia que l'Acadèmia Sueca renovava cada octubre el costum de no premiar-lo.”

Bromes a banda, Rushdie va teoritzar sobre la novel·la i sobre el seu paper en un món que ha trencat tots els esquemes de la novel·la realista, en auge a mitjan segle XIX coincidint amb el de les nacions estat. “Ara calen diferents narratives per parlar de la realitat; el pacte entre escriptor i lector s'ha trencat perquè ja no tenen la mateixa visió del món.”

Justament Dos anys, vuit mesos, vint-i-vuit dies (Edicions 62) intenta “posar en diàleg diferents parts del món que ja no viuen aïllades, sinó que impacten les unes contra les altres”. En aquest cas, connecta Orient i Occident. Orient a través dels contes fantàstics, i Occident perquè la novel·la està ambientada a la Nova York contemporània. “Volia fer un llibre una mica esbojarrat, tal com s'ha tornat el món últimament.”

Amb aquesta novel·la, Rushdie ret homenatge als contes orientals plens de fantasia i elements sobrenaturals, i concretament a Les mil i una nits. “Quan creixes a l'Índia els pares i avis t'expliquen els relats d'aquest recull de forma oral, però quan de gran pots accedir als textos, t'adones que usen una llengua complexa i que estan plens de filosofia.” Aquest contrast entre la presència de l'element fantàstic i la mirada lúcida sobre l'home i el món que l'envolta és el que fascina Rushdie, que es declara interessat per la “literatura de la veritat”. “No m'interessa usar la fantasia per fugir de la realitat, sinó que és una eina per parlar d'ella, de qui som, de com ens relacionem entre nosaltres i amb el món.”

Un altra de les influències directes del llibre la trobem en Goya i la seva sèrie fosca. En especial, l'escriptor de Bombai està fascinat pel gravat El somni de la raó produeix monstres. “M'he passat hores al Prado contemplant l'obra de Goya. Hi ha quadres, com Saturn menjant els seus fills que tenen una força brutal, i és una imatge que apareix tal qual a la novel·la.”

Dos anys, vuit mesos, vint-i-vuit dies també critica el fanatisme religiós, que tracta des de la comèdia: “La comèdia és una bona manera d'escriure sobre l'horror; en tot cas jo m'ho he passat molt bé escrivint-la i la gent es diverteix.” Això sí, no té cap antídot contra el fanatisme: “No sóc bo en solucions socials, la literatura és millor a l'hora de formular preguntes que donant respostes.”