La ‘Victoria' de Laia Costa
Sitges mostra el film alemany que va valer a l'actriu el premi a la millor interpretació de la Berlinale
La pel·lícula dirigida per Sebastian Schipper Victoria és una proposta tècnicament tan fàcil d'explicar com difícil de dur a terme: narrar una història en un únic pla seqüència de dues hores i vint minuts. No com a Birdman, amb trucs per fusionar diferents preses com si fossin una de sola, sinó amb una mateixa càmera i sense interrupció, com si fos una obra de teatre, però en escenaris interiors i exteriors canviants; amb un nombre de personatges que va de l'omnipresent protagonista Victoria (la catalana Laia Costa) fins a 8 o 9 personatges, i des de la nit en un club de la mítica nit berlinesa, on la protagonista balla i intenta lligar, fins que ja ha sortit el sol. “El primer dia vaig preguntar de què anava tot –explicava ahir a Efe Laia Costa– i la informació que vaig aconseguir és que hi havia un atracament, que la pel·lícula seria un únic pla seqüència, i que hauria de ser tres mesos a Berlín. I jo dic, val, em tiro de cap de seguida a la piscina.”
Carrusel d'emocions
En aquest trajecte de 140 minuts, la protagonista viu literalment un carrusel d'emocions: riu, plora, sent por, tendresa, nervis... La pel·lícula es va presentar ahir a la secció Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges després que l'actriu Laia Costa, coneguda pel públic català gràcies a Polseres vermelles, guanyés el premi a la millor intèrpret de la passada Berlinale per aquest treball. “Mentre rodàvem –recorda l'actriu– no hi havia ni ambicions ni expectatives. Només estàvem concentrats en la història dels personatges. Ningú va parlar de premis ni de festivals. Crec que rodant-la mai vam arribar a pensar que fèiem una pel·lícula, perquè l'equip era molt petit, tot era molt punky i la manera de rodar molt diferent del que havia fet fins aleshores”
Com el dia a dia de qualsevol persona, Victoria va canviant de gènere: de la comèdia juvenil al drama romàntic, i a mitja història, quan ja coneixem els personatges, fa un efectiu tomb cap al thriller. Pagat el peatge de la primera hora de presentacions, Victoria guanya punts i té una recta final francament notable.
Nens en una patrulla
Sitges va presentar també a concurs Cop car, una eficient combinació de road movie i thriller sobre dos nens que es troben un cotxe de policia enmig d'uns camps i se l'emporten. El director, que serà el responsable del nou Spider-Man de Marvel, fa un treball solvent i eficaç inspirat en “un somni recurrent de quan era petit”, assegura: “Estic assegut de copilot al seient del cotxe de la meva mare i un amic meu de deu anys condueix i cada vegada va més ràpid fins que em desperto.”
Fora de les sales de projecció, Sitges va ser ahir la seu d'una presentació de PROA, la federació de productores audiovisuals catalanes. El seu president, Raimon Masllorens, va explicar: “El nombre de rodatges del darrer trimestre del 2015 i el primer del 2016 està pujant molt, intentarem tornar al nivell de producció que vam arribar a tenir el 2010 i 2011.” També va dir que el nombre d'associats de PROA ha augmentat un 20% en tres mesos, i ja són un centenar de productores: unes 40 de ficció, 40 i escaig de documentals, 15 o 16 de televisió i 11 d'animació.
A la mateixa hora, Àngel Sala va confirmar en un dinar amb la premsa que en aquesta edició del Festival de Sitges “la facturació ha pujat un 20% en els mateixos dies que l'any passat, i la venda d'entrades ha pujat el 12%”. Abans-d'ahir es portaven 73.000 espectadors, i la facturació pot superar els 600.000 euros, xifra que suposaria un rècord històric. Sala també va anunciar que l'any que ve homenatjaran Star Trek amb motiu del seu 50è aniversari.
