Papers sensibles

Durant el trasllat al nou edifici de la biblioteca pública de Girona van aparèixer en un racó unes caixes que probablement no havia obert ningú des de 1951, quan s'havia fet la mudança des de les primeres dependències de l'Institut Vell fins a la Casa de Cultura. Quan les van obrir, van descobrir-hi una col·lecció de més de 2.500 cartells i programes de mà dels teatres gironins datats entre el 1900 i aproximadament el 1935; en tot cas, tots anteriors a la Guerra Civil. Bona part de la història de l'escena gironina de la primera meitat del segle XX ha quedat impresa en aquests fulls rosats, groguencs o d'un blau pàl·lid que pregonaven des dels exòtics espectacles de Tórtola Valencia fins a l'estrena a Girona de L'ànima és meva, d'Àngel Guimerà, passant per un ampli repertori de sarsueles, de gran prèdica entre el públic català de l'època. Una selecció d'aquests pasquins s'exposa ara a la nova biblioteca Carles Rahola, dins un programa de divulgació del seu ric patrimoni bibliogràfic i documental.

Si a les velles dependències de la Casa de Cultura la preservació dels papers més sensibles “s'havia de confiar a la providència”, com admet la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes, les noves instal·lacions de l'Eixample, dotades dels adequats sistemes de conservació, han permès concentrar també els esforços en la seva divulgació. Míriam Oviedo, responsable dels fons patrimonials, xifra en uns 31.600 els manuscrits, incunables, impresos i documents especials diversos que formen part del dipòsit antic de la biblioteca, entre els quals hi ha una important col·lecció de cap a 270 goigs del segle XIX que ja s'han acabat de digitalitzar, més de 5.000 impresos procedents de l'antiga Biblioteca Municipal o el fons musical del cor Cants de Pàtria. Una part considerable de l'arxiu prové del repartiment de les biblioteques conventuals que va seguir a la desamortització de Mendizábal i que va donar lloc a la creació, el 1847, de la primera xarxa de biblioteques públiques de l'Estat, entre elles la de Girona, que es compta, doncs, entre les onze biblioteques patrimonials existents a Catalunya –segons un estudi recent, és també la més la més dinàmica–. Tot i que un dels documents més valuosos del fons, per la seva antiguitat, és un detalladíssim mapa de la batalla del Ter del segle XVII, la biblioteca conserva altres tresors menys coneguts.

Un d'ells, que serà motiu d'una exposició a la primavera, són els 3.709 manuscrits procedents del Certamen Literario de Gerona, creat el 1872 i substituït el 1902 pels Jocs Florals, entre els quals hi ha originals de Joaquim Ruyra, Emili Grahit, Pitarra o Víctor Català. El més interessant d'aquest fons, com remarca Míriam Oviedo, no és tant allò que mostra com allò que amaga: “D'aquests manuscrits, només coneixem la identitat dels premiats; de tots els altres, es cremava la plica però es conservava el text, de manera que podríem tenir centenars d'originals d'autors coneguts sense saber-ho.” Altres documents rellevants són les tres edicions facsímils del Beatus de Girona, les aproximadament 600 partitures del pianista Josep Baró i Güell, en procés d'inventari, i les cap a 2.000 del fons de Llorenç Pagans.

Un dels efectes més estimulats que ha tingut l'ampliació i dignificació de l'espai reservat al patrimoni bibliogràfic és l'augment d'ofertes de donació. “L'endemà mateix d'inaugurar la seu, un particular ja ens va venir a portar un exemplar de la primera edició de L'Atlàntida, de Verdaguer”, recorda Lourdes Reyes, que considera que hi ha hagut un moment d'eufòria (“som la biblioteca de moda”, exclama) i que ara toca seleccionar per no acabar desbordats d'èxit. Un dels ingressos més recents ha estat la biblioteca i els papers privats del pintor Francesc d'Assís Casademont Le Vieux (1923-2007), que conté, a més, una rica correspondència de la seva vídua, l'editora Àngels Mercader, amb gent com ara Montserrrat Vayreda o Aurora Bertrana. La impremta Alzamora, així mateix, ha fet donació d'un calaix de lletres d'impremta i planxes de gravat al boix de gran utilitat per a les visites escolars i adultes que organitza la biblioteca. “Des de la modèstia, l'amor i la constància es poden fer moltes coses”, valora Lourdes Reyes, però també gràcies a la benevolència de “ gent que ens regala el seu temps”, afegeix referint-se a l'equip de voluntaris que estan formant en tasques d'ordenació, descripció i fins conservació patrimonial, amb l'assessorament de la monja benedictina i restauradora de Sant Pere de les Puel·les M. Dolores Díaz-Miranda. Contra el que pugui semblar, no es tracta de joves universitaris en pràctiques, sinó de professionals jubilats amb un entusiasme i un sentit de la responsabilitat envejables. De moment, són tres treballant en l'inventari i la descripció dels documents: Teresa Banchs Mas, Joaquim Franquesa i Joan Maria Bragulat Isach, però la intenció és acabar disposant d'un voluntariat d'entre 10 i 15 persones.