Cultura

Marionetes sense fils

El festival If completa l'exposició ‘Figures del desdoblament' que dóna relleu al món dels titelles com a element que interpel·la l'espectador amb noves mirades

David Espinosa signa la seva trilogia en el nou festival

Entre la modernitat i la nostàlgia. a redós de l'exposició Figures del desdoblament, que es mostra a l'Arts Santa Mònica (que serà seu d'alguna de les funcions) fins al 10 de gener. El festival If vol demostrar de nou la connexió que hi ha entre els artistes i el públic, més enllà de l'infantil. La titella i la marioneta són elements majoritàriament antropomorfes que, des de temps ben antics, han servit com a mirall de la societat. Ara, tal i com demostra el comissari de l'exposició, Toni Rumbau (al costat de la directora del MAE, Anna Valls), el ciutadà es pot vincular a elements històrics. Els objectes comuns són noves portes a la concepció contemporània de l'altre. If tindrà lloc del 4 de novembre fins al 3 de gener en diversos espais: l'rts Santa Mònica, el TNC la Fundació Miró, la Sala Fènix i l'Antic Teatre.

La marioneta i la titella de mà es rebel·len i troben noves maneres d'expressió. Per això, If es defineix com una programació “d'autor” que treballa el concepte del teatre visual, i del titella des de la perspectiva d'expressions artístiques diverses com són la música, la dansa o el mateix teatre.A If, hi ha, per exemple, el treball De seda, de la portuguesa Marina Nabais, en què es mou entre uns fils per l'escena tot provocant una partitura de sons. L'If també ensenyarà, per primer cop, la trilogia de David Espinosa sobre un univers a partir de petites figures. Estrenarà la instal·lació La triste figura (inspirat en el Quixot) que completarà amb la seva particular obra de gran format Mi gran obra i també amb la seva especial mirada de les Obres Completes de Shakespeare Much ado about nothing.També entre l'audiovisual i les ombres es desplega Le miroir aux fourmis, de Pupella-Nogués,o la intervenció directa amb la proposta de laSocietat Dr. Alonso, La naturalesa i el seu tremolor, pels passadissos del TNC. També incorpora una exigent programació de titelles infantils. L'exposició es mou en els mateixos paràmetres. A la primera planta es donen lloc a Les set portes de l'alteritat (relacionant el món de la titella amb el llindar, el bestiari, l'infern, la batalla, la mort, la devoció i l'observador de si mateix). A la segona, es fa una aproximació a la manipulació d'objectes a partir de tècniques i formats, cada cop més híbrids. Tot conflueix a la plaça, l'espai d'actuació del festival If (tot i que també es faran algunes accions al claustre de l'Art Santa Mònica). Les peces exposades vénen principalment del Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l'Institut del Teatre, però també del Museu Marès o el Macba. Es veuen titelles de més de 100 anys d'antiguitat amb d'altres que estan concebudes com a obra d'art, sense opció a manipular-les, dins d'una urna. I de col·leccions com les de Pepe Otal, Herta Frankel, Harry Vernon Tozer o Mariona Masgrau. La mostra permet donar moviment als elements i mostra un ampli ventall de representacions amb vídeos.

Una nova formulació del Neo amb equip

Què pot fer creure que aquest If tindrà més vida que el Neo o l'històric Festival de Titelles de l'Institut del Teatre? La resposta la dóna l'artista Joan Baixas, que va ser un dels directors del festival de titelles a l'Institut del Teatre, en el seu moment d'esplendor: l'If disposa d'un equip que ho impulsa, sense les cotilles d'una infraestructura que ho limiti. Per Baixas, la ciutat (més enllà de la complicitat del món de la cultura, sempre ha donat suport a aquest festival, que dóna visibilitat a un tipus de dramatúrgia que, sovint, queda amagada dins del calaix de noves tendències. I és que aquest equip artístic de l'If vol integrar noms com el de David Espinosa, Roland Olbeter, Xavier Bobés de Playground, l'Agrupació Señor Serrano (que eren habituals del també desaparegut Radicals Lliure) en el seu univers d'espectacles. Toni Rumbau ja insinua que el mateix nom, en condicional, crida al món de les possibilitats: “I si aquest tros de fusta tingués vida?” Del 27 de desembre al 7 de gener, el Mercat de les Flors signa una programació germana: Oh! Poètiques de la Il·lusió que completa els 18 títols d'If.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.