Cultura

Ramon Llull a la vora del foc

Miquel Desclot i Perico Pastor gesten una edició actualitzada del ‘Llibre de les bèsties', sàtira dels mecanismes del poder

“Ramon Llull és una immensa partitura que reclama que la tornem a tocar”, diu Àlex Susanna, el director de l'Institut Ramon Llull, l'organisme que promou la cultura catalana arreu del món aliada amb el nom, justament, de la seva figura literària més universal. I si els intèrprets fossin Miquel Desclot i Perico Pastor? I si la melodia sonés més contemporània del que ens pensem? L'editorial Proa ha comprat la idea i, a pocs dies de l'obertura oficial de l'Any Llull, acaba d'editar una versió especial del Llibre de les bèsties. A pocs dies de l'inici de la commemoració, la bèstia s'ha despertat.

Una edició especial per molts motius. Però el més important de tots és que posa al dia aquest text escrit al segle XIII impregnat de ressonàncies intemporals: les misèries de l'ambició de poder de la humanitat. Desclot s'ha capbussat de ple en aquesta faula en la qual els animals parlen i es comporten com els homes i ha brodat una adaptació “pensant en el lector actual”. Llegir Llull amb paraules d'avui. Sense trencar l'encanteri del seu estil. Amb petits canvis. “Llull m'ha dictat com havia d'escriure. L'he abordat amb la humilitat d'un escriptor que es posa al seu servei. I que, per sobre de tot, el vol homenatjar”, explica. El lector podrà assaborir –i, si vol, comparar– el text original i la proposta moderna, alternats en les pàgines parells i imparells del volum.

Hi ha un altre estímul que fa singular aquesta edició. Un estímul visual que aporta l'artista Perico Pastor. A ell, el repte
d'il·lustrar els clàssics li va –amb la Bíblia, recordem-ho, s'hi va deixar la pell–. Però per al Llibre de les bèsties ha hagut de trencar alguns dels seus propis esquemes mentals. D'entrada, va descartar el paper oriental que habitualment fa servir. Les característiques d'aquest paper li permet ser i fer ràpid, evacuar tot d'una els seus neguits i impuls artístics. Amb Llull, però, volia
alentir el temps. “Vaig escollir un paper occidental, més dens, que vaig comprar al Museu Molí Paperer de Capellades, per obligar-me a anar a poc a poc”, apunta.

Pastor ha gestat una sèrie d'il·lustracions a doble pàgina sota l'influx de les miniatures medievals i tot un altre conjunt de traços, en aquest cas sí que més lleugers, més pericos, que donen forma a personatges i detalls que poblen i relliguen els passatges que s'encavalquen en el llibre. La pinzellada lenta i reposada que anhelava per a aquest projecte té també molt a veure amb una manera d'explicar històries “a l'antiga, quan no hi havia l'obsessió per la novetat hi ha avui”. “Abans sempre s'explicaven les mateixes històries a la vora del foc. Llull no és gaire original. A vegades em fascina, i d'altres em sembla un pallisses”, afegeix.

El Llibre de les bèsties entra, a parer seu, en el primer bloc, el del Llull captivador. És un dels capítols, tot i que amb personalitat pròpia i diferenciada, de la novel·la Llibre de meravelles, “en general molt més feixuga”, admet el mateix Desclot. També captivador per als petits, com d'entrada pot fer pensar un llibre d'animals? “No oblidem que és un catàleg de les maldats humanes”, precisa Laura Borràs, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Sigui com sigui, tant ella com Àlex Susanna consideren aquesta obra cabdal de la literatura una de les portes d'entrada al “continent Llull”, complex, descomunal i, per descomptat, desconegut.

Comença l'Any Llull

L'Any Llull té per missió principal, justament, airejar l'autor i el seu llegat. La commemoració començarà a finals d'aquest mes a Palma amb un congrés, i culminarà el novembre de l'any que ve amb un altre congrés a Barcelona. L'acte oficial d'obertura dels actes a Catalunya tindrà lloc el pròxim dia 30 al Palau de la Generalitat. Serà tot un any per viure intensament Llull amb un programa nacional i internacional. Un programa que, malgrat tot i per estrany que sembli, encara no té fixat cap pressupost. Caldrà esperar al 2016.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una fantasia molt real

girona

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

girona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg

Un tast de...
‘Vacances aragoneses’, de Teresa Pàmies Avançament editorial

La dèria per la muntanya

Cruïlla col·laborativa

Barcelona

Capvespres al Museu de la Mediterrània

torroella de montgrí

La guitarrista gironina Meritxell Pubill dedica el seu segon disc al barroc

girona

Núria Graham obre el 6è Barretina de Rupià

rupià

Villaronga, en el mar de Baricco

Barcelona