El Galliner fa balanç de 25 anys amb ‘Pell de gallina'

L'experiència vital i teatral d'un adolescent que es va graduar a la promoció del 1997-2000 (Pepone Gispert). La confessió d'una alumna que va passar de carregar un sac de nervis fins a descobrir la lleugeresa que suposa el plaer de desaparèixer d'aquest món durant els instants en què puja a actuar a l'escenari (Mireia Peña). O la declaració rasa i curta que el teatre és la vida (Meritxell Yanes). Aquests són tan sols tres dels relats que es van recitar i que recull el llibre que ahir es va presentar en l'acte que culmina la celebració dels vint-i-cinc anys del centre de formació teatral de l'Associació Gironina de Teatre (AGT) El Galliner, que va tenir lloc a l'aula 4 de la Casa de Cultura, per on passen la majoria dels alumnes per exercir l'art del teatre.

Pell de gallina no només aplega experiències en primera persona de formadors i exalumnes sorgides al llarg del quart de segle d'activitats formatives d'aquest autèntic fenomen incomparable que és El Galliner. També hi ha un grapat de fotografies i textos, recollits i editats per Marta Comasòlivas, que repassen aquests anys de feina feta, estructurats a partir de les diferents etapes i cursos que han tingut lloc en els diferents emplaçaments d'aquest centre formatiu, que és el segon més gran de Catalunya, com va destacar el vicepresident de l'àrea de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira.

Per xifres, les que l'actual director d'El Galliner, Quim Noguera, va destacar orgullosament: els 30.000 alumnes que hi han rebut algun tipus de formació, els dos mil alumnes de mitjana que passen anualment per l'escola (la meitat, provinents d'altres pobles i ciutats de les comarques gironines) o les 25 companyies que hi assagen. Noguera va acabar celebrant que ha estat “entre tots” que s'ha bastit una “ciutat del teatre” i El Galliner n'és una de les bases més fermes.

Així mateix, com plasma el periodista i cap de Cultura d'aquest diari, Xavier Castillón, en el pròleg del llibre que ha editat l'AGT, més enllà dels cursos, El Galliner ha transmès durant aquests anys el gust per l'art dramàtic a Girona i les seves comarques, sense el qual no s'entendria l'altre fenomen que és Temporada Alta. Perquè, com remarca, “El Galliner ha ajudat a formar espectadors actius i crítics, que és com dir ciutadans conscients davant de la ficció... i de la realitat. I per això és una escola de teatre, però també una escola de vida.” I això només és un punt i seguit.