Murs que cauen
El PEN Català celebra el Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit amb una sèrie d'actes i la presència del periodista i realitzador iranià Ahmad Jalali Farahani
“No podem parlar de drets humans mentre el president dels Estats Units però també els d'Alemanya i altres països europeus mantinguin una bona connexió amb els dictadors i els règims totalitaris del món.” Així de contundent es va mostrar ahir el periodista, guionista i director iranià Ahmad Jalali Farahani, convidat pel PEN Català amb motiu del Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit, que se celebrarà el 15 de novembre. Ullerós i trist, Jalali, que actualment viu refugiat a Dinamarca, va parlar de les seves peripècies en un país que no sap què vol dir “llibertat d'expressió”.
Per denunciar aquesta situació va rodar un documental, We are journalist, que ahir es va emetre a l'Arts Santa Mònica de Barcelona. Va trigar deu anys a enllestir-lo. Entremig va anar tres vegades a la presó. “Vaig començar el 2005, en veure que alguna cosa estava canviant al meu país, però el 2008, mentre estava filmant, les forces de seguretat em van prohibir tirar endavant el projecte. El vaig reprendre el 2009, després de les eleccions fraudulentes que va guanyar Ahmadinejad i que van estroncar l'esperança que havien portat els aires reformistes. Amb Ahmadinejad de nou al poder, però, la gent normal del carrer va veure el veritable rostre del règim totalitari islàmic.”
En una de les estades a la presó, va prometre cooperar si el deixaven lliure i, un cop al carrer, va cremar un 20% del material que havia filmat per no perjudicar la gent que apareixia en les imatges. Amb tot, hi va tornar, i aleshores va tastar la pràctica de les tortures: “Era boig, no tenia cap sentit el que feien, però mentrestant Obama va escriure a Ali Khamenei per cooperar sense importar-li gens el que estava passant al país... els Estats Units, que són tan amics d'Aràbia Saudita, un país que considera que les dones no són humanes.”
El programa d'activitats per commemorar el dia continua avui amb la projecció del documental Sur le chemin de l'école, amb la presència de la guionista francesa Marie Claire Savoy, i a Palma, dijous, es farà saber el guanyador del VI Premi Internacional Veu Lliure-PEN Català, que serà un escriptor que hagi patit o pateixi persecució per les seves paraules.
“La cadira buida” va servir ahir com a acte
simbòlic per recordar dos periodistes desapareguts: Juan Carlos Argeñal Medina, propietari de la cadena hondurenya Vida Televisión, assassinat el 7 de desembre de 2013 als 43 anys, i Raif Badawi, activista, editor i blocaire de l'Aràbia Saudita, detingut el 17 de juny del 2012, acusat d'haver organitzat una conferència en commemoració del Dia del Liberalisme. Actualment està empresonat i condemnat a rebre mil fuetades.
“El Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit serveix per alertar la població dels molts casos de vulnerabilitat de la llibertat d'expressió i des del PEN lluitem per denunciar els abusos”, va dir ahir Carme Arenas, presidenta del PEN Català. Mitjançant el programa Escriptor Acollit, el PEN Català rebrà un nou escriptor el febrer del 2016. “Estem enllestint les converses amb l'Ajuntament de Barcelona, que també hi participa, i encara no podem revelar-ne el nom”.
Una tàpia quotidiana feta de maó vermell
L'artista conceptual català Francesc Abad, que ha treballat la memòria dels vençuts d'aquí i d'arreu, ha estat l'encarregat aquest any de dissenyar el cartell del Dia de l'Escriptor Perseguit, i ha optat per un mur de totxana vermella coronat amb vidres trencats: “És un mur que he vist des de molt petit i encara se'n troben a Terrassa, i també s'usen als països mediterranis i a l'Amèrica Llatina: és una tàpia quotidiana feta amb recursos mínims, i la fissura mostra que es pot trencar amb un impuls utòpic, i el trencarem simbòlicament perquè la llibertat d'expressió pugui ser real”, va dir l'artista.
