Cultura

Protegiran les coeteres del Delta amb la declaració de BCIN

El govern catalogarà com a zona d'interès etnològic dotze construccions que s'usaven per guardar els coets amb què es desfeien les tempestes

Les edificacions permeten explicar la història del principal cultiu deltaic

Hi ha tres tipus de construcció en funció de la data en què es van fer

Entre el 1950 i el 1973 es van construir als pobles del delta de l'Ebre 38 coeteres, unes petites construccions que es feien servir com a magatzems per guardar els coets antigranífugs amb què es desfeien les pedregades que amenaçaven la collita d'arròs. Tot i que aquestes edificacions es van deixar d'utilitzar als anys vuitanta, se'n conserven encara 28, segons la recerca que s'ha fet des de l'Antena de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Museu de les Terres de l'Ebre. I, després d'un procés de selecció, s'ha apostat per protegir-ne una dotzena. “Hem fet tota la feina de recerca etnològica, de valoració arquitectònica de les coeteres i de reunions amb els ajuntaments i propietaris per aconseguir la catalogació de les coeteres”, explica l'etnòloga del Museu de les Terres
de l'Ebre, Carme Queralt. Així, el Departament de Cultura ha incoat l'expedient per declarar les dotze coeteres béns culturals d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zones d'interès etnològic.

Pel que fa a la selecció de les coeteres que es declararan BCIN, s'ha tingut en compte la ubicació, la tipologia, l'estat de conservació i l'accés. Tots els municipis del Delta tindran almenys una coetera preservada, per bé que els ajuntaments poden declarar bé cultural d'interès local la resta. Hi ha tres tipus de coeteres, en funció de la data de construcció. “Les primeres es van fer a terra ferma seguint una línia entre l'Ampolla i la Ràpita, però posteriorment se'n van construir a l'interior del Delta”, assenyala l'arquitecte que ha participat en el projecte, Ferran Torta.

Les coeteres permeten la interpretació i la valorització de la història i de la forma de vida pròpia del Delta i són un tipus de construcció única al país. A partir d'aquestes edificacions, es pot explicar l'evolució del cultiu de l'arròs a la zona deltaica. “Vam detectar que les coeteres s'estaven deteriorant i pensem que és un patrimoni cultural que cal preservar”, diu Queralt.

No totes les coeteres són iguals: les primeres que es van aixecar tenien dos pisos i uns 5 metres d'alçària, amb una base de 2,20 metres per 2,40. El coet es disparava des de dalt, però més endavant es van adonar que no era necessari fer-ho així i que el coet es podia llançar des de fora, però que era important que la persona que el disparava s'hi pogués refugiar. “Amb el pas dels anys, les coeteres són menys altes i més amples per permetre resguardar el material i la persona que el disparava”, comenta Torta, que destaca també el valor arquitectònic d'aquestes construccions, integrades al medi i que funcionen com a fites. “La coberta és una volta de formigó per minimitzar-ne el manteniment”, assenyala Torta.

La declaració de les coeteres com a zona d'interès etnològic inclourà la protecció del seu entorn més immediat, on es podrà continuar conreant arròs, però no aixecar cap construcció. De fet, les coeteres es van construir allunyades dels masos per la perillositat que comportaven els explosius.

LA FRASE

Vam detectar que les coeteres s'estan deteriorant i pensem que són singulars i s'han de protegir
Carme Queralt
ETNÒLOGA DEL MUSEU DE LES TERRES DE L'EBRE

LA XIFRA

38
coeteres
es van construir als pobles del Delta entre el 1950 i el 1973, de les quals se'n conserven 28.

Coeteres preservades a tots els pobles

Les coeteres que es declararan BCIN són: Pesigo (l'Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l'Aldea), Cámara i Paredols (Amposta), Querol i Pallart (la Ràpita), Buda, Navarro i Llúpia (Sant Jaume d'Enveja) i Montañana i Bombita (Deltebre). Tot i els anys que fa que estan en desús, encara són propietat de la Mutualidad Arrocera de Seguros, l'asseguradora que va encarregar construir-les per evitar les pèrdues de collita en cas de pedregada. Algunes continuen tancades des que es van deixar d'usar i d'altres són utilitzades pel propietari de la finca per guardar els estris del camp, un ús que podran mantenir amb la protecció. En el futur, una de les possibilitats que estudia el Museu de les Terres de l'Ebre és crear una xarxa d'interpretació de les coeteres, que divulgue tant el seu paper com l'ofici de coeter.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.