Joanjo Garcia guanya el Ciutat d'Alzira amb una novel·la sobre la culpa i la violència de gènere

L'escriptor Joanjo Garcia és el guanyador del XXVII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb El temps és mentida. El XXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha sigut per a Pedro Gómez-Romero per Creadors de futur, el XVII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta l'ha guanyat Francesc Torralba per L'imperi de la incomunicació, mentre que el X Premi de Poesia Ibn Jafadja ha distingit Mercè Climent per Infinitamant. Tal com ja es va fer públic, el guardonat amb el X Premi de Teatre Ciutat d'Alzira ha sigut Xavier Puchades, per Saqueig; Gemma Lienas ha merescut el XX Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil per La venjança dels panteres negres, i Enric Lluch, autor de Mònica, Tonet i l'home que sabia fabricar flautes de canya, ha estat guardonat amb el XX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

Passivitat social

El XXVII Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, dotat amb 16.000 euros per l'ajuntament d'aquesta localitat, ha sigut per a El temps és mentida, de Joanjo Garcia. El protagonista d'aquesta història decideix escriure una novel·la. Convençut que el temps és mentida, que els nostres fantasmes no ens abandonen mai, s'enfronta a les pors infantils i les febleses adultes a través del procés d'escriptura per estirar el fil del passat. El temps és mentida esdevé també una denúncia amarga de la passivitat social davant la violència de gènere.

Joanjo Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor de secundària. L'any 2013 publicà la seua primera novel·la, Quan caminàrem la nit, XXVIII Premi Enric Valor concedit per la Diputació d'Alacant. El 2015 han vist la llum les seues novel·les Aquell agost amb punt final i Tota la terra és de vidre, guanyadora del XXVII Premi de Narrativa Antoni Bru, guardó recuperat per l'associació cívica El Tempir. Els tres títols formen part de la col·lecció L'Eclèctica de Bromera.

El jurat del XVII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta –que aquesta entitat dota amb 8.000 euros– ha distingit L'imperi de la incomunicació, de Francesc Torralba. Sempre hi ha hagut formes de comunicació grolleres, humiliants i sotmeses a tòpics i prejudicis, però la novetat és que, en l'actualitat, aquesta forma de comunicació és exhibida impunement pels mitjans de comunicació de masses i desperta un gran interés en les audiències. Aquest assaig és un al·legat a favor dels models mediàtics que generen comprensió mútua entre persones i grups socials i contra els que generen llunyania, basats en la vulgaritat. Es tracta d'una reflexió sobre la necessitat de potenciar el pensament, la imaginació i la sensibilitat humanes en els mitjans de comunicació.

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) alterna l'activitat docent amb l'ofici d'escriure. Ha rebut diferents premis d'assaig i ha publicat més de setanta llibres de filosofia sobre temes molt variats. Publica en diverses revistes especialitzades i també està molt present en els mitjans de comunicació a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Noves tecnologies

Creadors de futur, de Pedro Gómez-Romero, és l'obra guardonada amb el XXI Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 12.000 euros per la Universitat de València. El descobriment científic o el desenvolupament de noves tecnologies brinden oportunitats de canvis radicals per a la societat. Tot i això, no cal ser premi Nobel per a fer contribucions a la nostra evolució tecnològica, solament cal posseir les ferramentes per a crear futur. Aquest llibre recull un conjunt d'històries que convida a descobrir els mecanismes del mateix descobriment, el vincle entre ciència i tecnologia i els enormes efectes que tenen aquests descobriments científics en la societat.

Pedro Gómez-Romero (Almansa, 1959) és professor i divulgador científic del CSIC a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, ICN2, on dirigeix el grup NEO-Energy (www.neoenergy.cat) i investiga sobre materials per a la conversió i l'emmagatzematge d'energia, nanocompostos híbrids, nanofluids, materials per a bateries de liti, supercondensadors i energia solar.

Pel que fa al X Premi de Poesia Ibn Jafadja –patrocinat amb 5.000 euros per la UNED– ha sigut per a Mercè Climent, per Infinitamant, un poemari estructurat en cinc parts i format per 44 poemes que parla de l'amor en totes les seues vessants: estima, passió, dolor, record, patiment… Una obra que destaca per la sensualitat dels seus poemes amorosos i per l'encert d'uns textos que rememoren records i fets que parlen de coses quotidianes en oposició a totes les amenaces que ens envolten.

Mercè Climent (Alcoi, 1981) és escriptora. Llicenciada en Enginyeria Agrònoma i Filologia Catalana, s'ha dedicat especialment a les lletres. És autora de relats infantils, com ara Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps o La flauta màgica, així com de novel·les i relats curts per a adults.

Nit presidencial

Els guanyadors de les diverses modalitats han recollit, la nit del divendres 13 de novembre, el trofeu dissenyat per l'artista Manuel Boix, en el tradicional sopar de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira. L'acte ha estat conduït per Carles Alberola, Noèlia Pérez i Josep Zapater, d'Albena Teatre. Hi han assistit 900 persones, entre les quals cal destacar la presència del president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres representants de les principals institucions com el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, o el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, a més d'altres líders polítics, representants dels principals sindicats i d'entitats com Escola Valenciana. A aquesta edició s'havien presentat un total de 113 originals, i s'ha repartit entre els guanyadors una dotació global de 65.500 €.