Comèdies humanes
El Tantarantana acull ‘La podrida', de Carla Torres, que aborda el conflicte de l'herència en una família
Carla Torrres, com a bona deixeble de Javier Daulte, escriu sovint peces amb un fort contingut de ciència-ficció i de thriller. Des de dijous i fins al 13 de desembre, als Baixos del Tantarantana ensenya el seu altre camp: el de portar a l'escena situacions de la vida real que li preocupen. A La podrida (l'obra agafa com a títol un joc de cartes que guanya aquell que sap enganyar millor el contrincant) Torres manté el to de comèdia amb dos germans que s'han distanciat des que han sortit de casa i han conviscut amb parelles antagòniques. El públic assisteix a una trobada, quatre anys després del conflicte, on es fa evident la mort de l'àvia i que es podrà gaudir d'una herència si la mare en vol cedir una part. Si tornen a parlar-se els dos germans, significa que hi haurà una reconciliació? L'autora, directora i intèrpret afirma que no és amiga dels finals feliços, però sí que insinua que “està bé que hi hagi l'intent de recuperar” la connexió forta que es va forjar en la infància.
Tots els espais en què es troben aquesta germana (Carla Torres) amb el seu germà gran (Jordi Gràcia) i el xicot d'ella (Carles Goñi) tenen un abisme diferent: en una sala d'espera d'un hospital, en el banc d'un tanatori o en un espigó del port. Tot i que només hi ha tres actors, són citats constantment la dona del germà, així com la mare i l'àvia. Aquestes dues últimes reben les pitjors invectives perquè “van ser molt poc maternals”. La Peleona aprofitarà l'estada al Tantarantana per reposar L'efecte perfecte (Sala Beckett, 2015) a l'àtic del Tantarantana, l'últim cap de setmana. Els germans de La podrida no es trobaran en cap sopar, per diferenciar l'espai d'aquest altre muntatge, precisament. Daulte és amic d'un cert realisme màgic però també ha tocat les relacions familiars en peces com ara Nunca estuviste tan adorable. Torres continua fixada en l'univers de l'autor d'Ets aquí?
