Tornant al mite de la caverna

Tot i que és metge de capçalera, Daniel Palomeras confessa que la seva principal afició és l'escriptura. Després d'estar durant onze anys en silenci literari, ara publica Hollister 5320 (L'altra Editorial), una novel·la que narra la història d'un home que s'està morint i que decideix sortir de la ciutat i anar amb tren al seu poble natal per reconstruir les seves arrels. Arran d'aquest viatge, el protagonista se situa en dos temps, el present i el passat, a través de flashbacks, per descobrir-se a ell mateix i entendre parts de la seva vida que fins ara no entenia. “Ens trobem davant d'un llibre que reflexiona sobre la bellesa, la mort i el passat”, comenta Eugènia Broggi, l'editora.

La història principal, però, troba el seu origen fa 15 anys, quan Palomeras va escriure el que seria la llavor d'aquesta novel·la”. Fa 15 anys que vaig escriure Hollister 5320, però tenia un altre títol i unes pretensions estilístiques que la feien densa i complicada”, explica. Aquesta primera versió va quedar finalista al Premi Sant Joan de narrativa l'any 2000 i va aconseguir una menció especial, però l'autor va decidir aparcar-la durant un temps.

Hollister 5320 va més enllà del fil conductor principal, que és la història d'aquest home que empren un viatge per recuperar fragments del passat. Darrere del nus argumental s'hi amaga un segon component d'elements simbòlics i reminiscències que fan referència a pensaments de filòsofs com ara Nietzsche o Plató i també a la crítica de l'autor als estils de vida actuals. “Hi ha dues lectures de la novel·la. El lector pot decidir si entra o no en el joc. El protagonista té un trencament vital quan es veu a les portes de la mort i surt de la seva cova, que és el seu pis de Barcelona. Igual que amb el mite de la caverna de Plató, ell deixa de veure ombres per veure la llum”, comenta Palomeras, que pretén crear una metàfora sobre les ombres, que al present serien la televisió i les xarxes socials, que sovint impedeixen a la societat sortir de la caverna. “Tot i així, ell no accedeix a la veritat de la llum, sinó a un caos que hem heretat de les estructures de l'actualitat”, hi afegeix.

Daniel Palomeras confirma que no pot separar les seves dues professions, la literatura i la medicina, ja que ho converteix en una experiència molt positiva: “Ser metge et dóna unes eines per escriure que no te les donen altres professions“, diu. Louis-Ferdinand Céline i Anton Txékhov, per exemple, són dos grans escriptors i metges que van gestar una literatura marcada indirectament per la seva feina. ”A la seva obra, Céline tenia una noció devastadora de la naturalesa humana i Txékhov mostrava un gran coneixement de l'individu i de l'entorn. Això era pel seu vincle amb la medicina, que els va fer prendre un punt de vista determinat”, comenta Palomeras. “El que comparteixes amb el pacient és una interacció màgica. La medicina m'ha permès conèixer persones i circumstàncies en un entorn íntim i això m'ha donat una gran experiència personal per escriure”, diu.