cultura

Raquel Ricart

Escriptora

“Si poguera dedicar-me i viure de l'escriptura escriuria molt més”

Raquel Ricart se sent una persona afortunada per tot el que fa i mira el futur amb ulls esperançats perquè la creativitat, la cultura i la capacitat crítica supere els nivells actuals

Immersa en una faceta creativa densa i efervescent, l'escriptora valenciana Raquel Ricart, és la guanyadora del setzè Premi de Narrativa “El lector de l'Odissea 2014”, l'únicpremi del panorama literari català que dóna als lectors un paper actiu i decisiu, ja que són ells mateixos els que s'encarreguen de seleccionar les obres finalistes, després de sotmetre els originals a un ampli i transparent procés de lectura i debat.

Com de fonda és la petjada que deixen els llibres?
En principi tots els llibres que he escrit deixen una petjada inesborrable, però “El temps de cada cosa” ha deixat una fonda petjada perquè es tracta d'un llibre fons, perquè una cosa són les històries que has de contar i una altra de ben diferent és la manera amb que has d'entrar en cada història. En aquesta novel·la, hi ha personatges que han perdut coses importants d ela seua vida i des de sempre, aquesta mena d'històries m'impressionen molt.
Calen llibres com aquest als aparadors de les llibreries?
Els libres sempre són necessaris perquè han de trobar lectors que tinguen el gust de llegir la història que s'hi narra. Personalment, sempre busque als llibres que em conten alguna cosa ben contada; no cal que siga molt novell el contingut, però que la manera amb que esrelate, ha de saber atrapar els lectors i lectores. Un llibre ha de saber deixar qui el llig, pensant, rumiant el que s'ha llegit; és com experimentar en primera persona que s'ha entrat dins del seu món.
Es veu de diferent manera una realitat quan s'ha de contar?
Necessàriament t'obligues a viure-la d'alguna manera perquè, quan a l'imaginari de qualsevol autora o autor es construeix una nova realitat, t'obligues a viure-la d'alguna manera, per saber transmetre-ho deprés. És el cas de l'anterior novel·la “El ciutadà perfecte” on relate què sentien els habitants d'una ciutat muntada sobre altres paràmetres vitals.
En aquesta novel·la, no m'ha interessant tant els canvis tècnics o tecnològics com la manera amb que es desenvolupen els personatges influenciats per aquests canvis tècnics.
Als teus llibres sempre hi ha un fil d'esperança en contraposició al silenci obligat?
No sabria dir-te si aquest és el denominador comú, però al menys a la penúltima novel·la, deixe clar que, tot i acceptar la realitat que provoca el silenci, la nostra societat no està disposada a aguantar-lo més, d'una manera imposada. El silenci és bo quan el busques, quan el tries per reflexionar sobre el que ens envolta sense cap mena de soroll ambient, però en acabant eixa reflexió, eixa cerca, la veu ha d'eixir i s'ha d'unir a eixe clam que provoca les ciutats empresonades i preses per l'exèrcit davant la por d'un atemptat.
Un poble format i informat és un poble lliure?
Si la formació es fonamenta sobre el creixement de les persones, pel foment de la pluralitat i del respecte, pel suport a la creativitat, per la valoració del que cada persona vol fer en la vida, doncs en eixe cas, s'ajuda a la creació de consciència i, per tant, aconseguim col·lectius cada vegada més lliures.
Si la informació és el més objectiva possible, sense partidismes ni sectarismes, sense “ismes” de qualsevol mena, no hi ha dubte que ajuda a crear un propi criteri i això ajuda a discernir i a saber triar.
No et trobes aclaparada amb tants premis?
Els premis ajuden a publicar quan comences i, encara que és veritat que darrerament cada guardó em sorprèn gratament, he de confessar que no tinc consciència a tenir massa premis guanyats; igual és que aquesta sensació és addictiva. Sempre procure escriure el millor que sé i malde per seguir sent aquella que vull ser, amb guardons o sense.
Com és que escrius tant?
Pense sincerament que no escric tant. He de confessar que no sóc una persona que cada dia s'asseu a escriure. Si poguera dedicar-me i viure de l'escriptura escriuria molt més. Com que no és així, procure pensar una història, cuinar-la, documentar-la, farcir-la, crear els personatges i la trama... fins que això esdevé en una narració i, aleshores ha d'eixir i s'ha de buscar temps perquè siga possible.

Els llibres

E.C.

El temps de cada cosa - Amb un llenguatge ple de força narrativa i poètica, l'autora novel·la l'amor incondicional i l'abandó, tramats a l'entorn d ela pèrdua dels fills, els secrets, el remordiment i la redempció del professor Tomàs Bel, que veu entre els alumnes una viva imatge del seu gran amor perdut fa vint anys.

Planteja en aquesta obra, una història extraordinària, plena de ramificacions insospitades viscudes al llarg de mig segle entre València i els Estats Units.

El ciutadà perfecte - Relata el que passa a una ciutat imaginària on no existeix la imperfecció, ni la vellesa, ni el patiment. On no està permés ni riure, ni somiar, ni tenir vocacions.

Aquesta és una novel·la distòpica de lectura obligada per als amants de la ciència-ficció, i es presenta com la porta d'entrada perfecta per a qui encara no s'ha atrevit a visitar el gènere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

pensament

Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras

Girona
Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona
NOVETAT EDITORIAL

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA