Les nits eternes
Llegendes del rock com ara Queen, The Who, Eric Clapton i els Rolling Stones envaeixen el mercat amb majestuoses edicions de discos en directe
-
-
,. -
Queen, la nit de Nadal de l'any 1975 al Hammersmith Oden de Londres i Pete Townshend, de The Who, el juny d'enguany al Hyde Park. Tots dos concerts es publiquen ara en CD, DVD idisc de vinilARXIU. -
-
Queen, la nit de Nadal del 1975 al Hammersmith Odeon de Londres ARXIU. -
"The Wall Live", de Roger Waters ARXIU. -
Pete Townshend, de The Who, el juny passat al Hyde ParK ARXIU. -
.,.
Els dinosaures del rock, o més aviat les seves discogràfiques, cada cop publiquen menys àlbums d'estudi (els Rolling Stones no ho fan des del 2005 i l'últim de The Who és del 2006) però continuen sense renunciar a la seva quota de mercat en les campanyes de Nadal (i ara del Black Friday). Ho fan amb flamants discos en directe, comercialitzats ja gairebé sense excepció en edicions CD i DVD i tota mena de capses de luxe, plenament conscients que els seguidors d'aquestes bandes ja no són, en la majoria dels casos, precisament jovencells i que, per tant, el seu poder adquisitiu és més elevat.
Mentre Queen i els Stones desempolsen concerts històrics (un recital la nit de Nadal de la gira A night at the opera, en el cas de la banda de Freddie Mercury; la primera visita feta pel grup al Japó, en el cas de Jagger i Richards), artistes com ara The Who i Eric Clapton opten per dur a les botigues els seus recents concerts d'aniversari (la celebració, al juny al Hyde Park de Londres, dels 50 anys dels autors de My generation i els recitals del 70è aniversari d'Eric Clapton un mes abans al també londinenc Royal Albert Hall). Repassem, a continuació, les principals novetats.
Els Queen, a l'Odeon
Temps era temps que els programes de televisió emetien concerts de grups com ara Queen com a “especials de Nadal”. Ho van fer, a Anglaterra, amb la presentació al Hammersmith Odeon de A night at the opera, el disc de Bohemian rhapsody, que es dispararia quant a vendes l'endemà de l'emissió –en ràdio i TV de manera simultània– a la BBC. L'ascens de Freddie Mercury, Brian May, John Deacon i Roger Taylor a la categoria de superestrelles, doncs, va ser amb aquest concert, que en la seva edició en CD i DVD, curiosament, només inclou un tema de A night at the opera (la citada Bohemian rhapsody) però, en canvi, es nodreix de Brighton rock, Keep yourself alive i, en l'edició amb DVD, de tres peces gravades uns mesos abans al Japó i un documental de 22 minuts amb noves entrevistes a May i Taylor, així com al presentador de la BBC Bob Harris.
Els Who, al Hyde Park
El gran concert a Londres d'aquest estiu va ser el que The Who van oferir de celebració del seu 50è aniversari al Hyde Park. Pete Townshend i Roger Daltrey, davant de 65.000 persones, van fer valer un estimable estat de forma amb un repertori que inclou la majoria dels seus èxits (My generation, Baba O'Riley, Won't get fooled again, extractes de Quadrophenia i Tommy) així com cançons no excessivament conegudes, és el cas de Pictures of Lily i Eminence front. “Esteu molt lluny... però us atraparem!”, promet Townshend a l'audiència abans d'atacar amb I can't explain. I pel que es veu al DVD i s'escolta al CD, així va ser.
Els Stones, a Tòquio
‘Slowhand', a Londres
Qui, com els Who, prefereix presentar-se en la seva actual condició de septuagenari és Eric Clapton, que amb Slowhand at 70 – Live at the Royal Albert Hall recupera la sèrie de set concerts que, dos mesos després de complir 70 anys, va oferir en aquest teatre londinenc, on ja havia actuat dues-centes vegades, la primera de les quals amb The Yardbirds fa més de mig segle. Qui no en tingui prou amb aquest concert –que inclou bàsicament grans èxits com ara Cocaine, Wonderful Tonight, Layla i Tears in heaven– pot tirar la casa per la finestra i comprar l'edició superdeluxe, amb altres xous de l'anomenat “mà lenta” a l'Albert Hall, com ara la gira de comiat de Cream l'any 1968 i un concert de presentació de Journeyman el 1990.
Neil Young, al Bluenote
Qui, com els Stones, no para de publicar discos en directe a través de les seves Performance Series és Neil Young, que per a aquest Nadal recupera una gira amb secció de vents i un marcat caràcter rhythm-and-blues de 1988. Bluenote Cafe –publicat també, com la majoria de discos que comentem en aquestes línies, en format de vinil– té de columna vertebral el repertori del disc This note's for you, un bon grapat també de peces inèdites i culmina amb una versió de vint minuts de Tonight's the night.
‘El mur'
Resignat a la realitat –David Gilmour ja mai no acceptarà una reunió de Pink Floyd–, Roger Waters continua traient suc a la seva recreació de The wall. En aquest cas amb un CD amb material de la gira amb la qual, entre els anys 2010 i 2013, va revisar aquest històric disc de 1979 però, sobretot, amb un film conceptual que –com ha estat el cas, també, amb el concert al Hyde Park dels Who– s'ha pogut veure aquestes últimes setmanes als cinemes. Escrita per Waters i Sean Evans The wall live combina recreacions d'Another brick in the wall part 2, Comfortably numb i Run like hell amb reflexions del músic anglès sobre l'impacte de la guerra en la seva família.
El ‘Boss', l'any 1980
I, finalment, tot i que no s'inscriu pròpiament en el llançament de cap disc en directe, destacar també el concert que Bruce Springsteen i la E Street Band van fer a Tempe (Arizona) l'any 1980 en la gira de The river, aclamada pels seus fans com una de les millors actuacions que ha ofert mai el Boss, i disponible a partir de divendres en format DVD en la voluminosa capsa The ties that bind: The river collection.
