Cultura

La Llagostera d'abans vista des de la barberia

El periodista Joan Ventura presenta avui ‘L'aprenent de barber', una crònica del poble a través de la seva gent

El periodista Joan Ventura Brugulat (Llagostera 1955), director adjunt de cultura al diari El Punt Avui i president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona, presenta avui a la sala de plens de l'ajuntament de Llagostera (20 h) L'aprenent de barber, una crònica popular, personal i amable, sense caure en la nostàlgia, d'aquest poble que va començar a comprendre observant la clientela que freqüentava la barberia del seu pare. “És una barreja d'autobiografia, memòria històrica i retrat de personatges singulars, una aproximació a l'ànima meu poble”, explica Joan Ventura del seu primer llibre, que presentarà acompanyat de l'escriptor llagosterenc i col·laborador d'El Punt Avui Enric Ramionet, autor també del pròleg.

El “petit de ca l'Andreu”, com l'anomena amb familiaritat l'alcalde, Fermí Santamaria, en la presentació del volum, ha exercit sempre de llagosterenc militant tot i l'allunyament físic per aquelles coses de la vida i de la feina, però per més que el món se li hagi eixamplat no ha deixat de veure-hi un reflex, fins i tot més aviat esquifit i pàl·lid, del que ja contenia la vida de poble d'abans, amb els seus cacics, els poca-soltes, els bondadosos, els imaginatius, els pencaires, els vividors, els murris i els inoblidables. Ho sap perquè una representació de tots aquests models humans va passar un moment o altre per la barberia del pare, al passeig Pompeu Fabra, o pels salons del Bell-Matí o el Casino, a l'etapa de socialització adulta.

Intercalant els esbossos biogràfics amb la memòria personal i l'heretada, L'aprenent de barber s'erigeix en una crònica extraordinàriament generosa d'un temps passat, perquè Joan Ventura, més que glorificar la seva pròpia generació, dignifica la dels que l'han precedit, com un nen que escoltés encara fascinat les cuites dels grans. A l'època de la qual parla, dels anys cinquanta en endavant, Llagostera no arribava als 5.000 habitants i tothom es coneixia. És així com ha pogut elaborar aquesta “radiografia amable” a través de personatges “entranyables” com en Calvet o en Fa, creatius com l'Enric Marquès, desconeguts com l'Abili Bassets, inclassificables com en Miquel Roig, en Tins, en Pep de l'Horta o mossèn Xiruca, singulars com en Mundu o en Regadora, i excèntrics com el Marquès Volador o en Lluís Pey, els pioners locals del vol sense motor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Lluís Maria Todó
Escriptor

“El que s’ha fet per protegir el català no ha servit gaire”

"La llengua catalana ha anat canviant moltíssim, i no només el seu estatus legal. En l’època de Franco, el català estava perseguit i la gent parlava un català esplèndid. Però amb la normalització, els nens parlen un català horrorós i amb fonètica castellana".

barcelona
 
pintura
exposició

Natures mortes amb molta vida

Barcelona
 
novel·la
novetat editorial

Escriptors reclamats per actes criminals

Barcelona
 
museus

El despatx d’arquitectura Jordi Bosch Genover reformarà la Casa Pastors

Girona
 
cultura
programació

El novembre és el mes de les experiències culturals

Girona
 
memòria històrica

Identificats 15.000 lleidatans represaliats pel franquisme

Lleida
 
memòria històrica

Julio Antonio tornarà a Móra d’Ebre l’any 2019

MÓRA D’EBRE
 
museus
exposició

28.000 visites, a Sant Feliu, a la mostra Thyssen

SANT FELIU DE GUÍXOLS
 
exposició

La mostra del Puig i Cadafalch més polifacètic

mataró