Combat, miracles i por

Un any més la contemporaneïtat més punyent monopolitza les obres guanyadores de la Nit de Santa Llúcia. Res de novel·la històrica o thriller, tan de moda d'altra banda, sinó que predominen les temàtiques al voltant dels interrogants vitals, els records d'infància i les pors existencials. Pep Puig ha furgat en el seu passat –“és una novel·la autobiogràfica i realista”, assumeix– per escriure La vida sense la Sara Amat, la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros aportats per la Fundació Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa. Qui és la Sara Amat? Doncs una nena caracterial i intel·ligent, enfadada amb el món, que un bon dia decideix desaparèixer i s'amaga a la casa d'un nen del poble, Ullastrell, on l'autor anava a passar els estius de petit. “És un combat entre un nen obedient i una nena ferotge i rebel que no en vol saber res, de la seva gent.” Narrat en primera persona i amb bones dosis d'intriga, la novel·la “és una història d'amor adolescent escrita amb una frescor extraordinària i amb un suspens ben dosificat”, diu Isona Passola, membre del jurat. Pep Puig (Terrassa, 1969) ha publicat aquest mateix any el recull de contes L'amor de la meva vida de moment (L'Altra Editorial).

Escriptora de llarg recorregut Empar Moliner va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb Tot això ho faig perquè tinc molta por, dotat amb 6.000 euros aportats per Edicions Proa. “El títol resumeix l'esperit del llibre: tots els personatges estan dominats per la por, perquè quan tens fills t'imagines que tots els perills del món estan esperant per destrossar la seva vida i de passada la teva i per això fugen.” Segons Sílvia Soler, membre del jurat, els contes estan escrits amb una llengua “viva, rica, coherent i correctíssima”, i les temàtiques són molt variades i sobre temes actuals com ara el bullying o el running. “Tenen un to humorístic que voreja el sarcasme, però amb un fons tendre.”

Pel que fa al premi Carles Riba, dotat amb 3.000 euros, el va merèixer el poeta Víctor Obiols amb Dret al miracle, un poemari que suposa una “antologia” de la seva obra, segons David Castillo, portaveu del jurat. “És un viatge que comença sota terra, puja a la terra i després vol anar cap al cel”, el definia l'autor, “un equilibri entre la lògica i la màgia”. Obiols va bromejar: “Miracle no és per cap missatge subliminar per a cap investidura presidencial, és un poemari amb molta substància, alguns poemes que tenen més de deu anys.” També va recordar que ja el 1975 es va presentar al premi, i va quedar finalista. “He estat molts anys fent cua i ja em tocava guanyar-lo.”

Aquestes obres sortiran publicades el febrer del 2016 per Proa. Altres premis destacats que es van lliurar ahir en la Nit de Santa Llúcia és el Folch i Torres de novel·la per a nois i noies –7.000 euros–, que va guanyar el periodista i escriptor Francesc Puigpelat amb La nena que es va convertir en mòbil, un relat d'aventures que uneix una nena africana i una de catalana, i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil –9.000 euros–, que va anar a les mans de Santi Baró per L'efecte Calders, un homenatge a aquest escriptor de contes que fascina Baró des de petit. “És per culpa de Calders que m'he dedicat a escriure”, comentava ahir l'autor, que va agrair a la família de Calders que l'hagués ajudat en la documentació del llibre. Aquestes obres sortiran publicades al març per La Galera.

Teatre: la segona edició del Frederic Roda de teatre va resultar ex aequo per Els encantats, de David Plana Rusiñol, i La travessia, de Josep Maria Miró. Mentre Plana tracta la relació pare-fills, Miró ho fa de les ONG a través del personatge d'una monja que treballa en una zona en guerra. “Tracta de la misericòrdia, la compassió i la pietat, i de com el mal de vegades no ve de fora, sinó de dins.”

Òmnium va dedicar
la 65a Nit de Santa Llúcia a les Terres de l'Ebre amb un espectacle ideat pel ballarí i coreògraf Roberto Oliván, premi nacional
de cultura 2014. Amb la jota ebrenca com a protagonista i traslladada al terreny de la dansa contemporània, l'acte va tenir un to reivindicatiu: “Ho tenim tot per guanyar, no ens podem aturar”, va
defensar Quim Torra, president de l'Òmnium. “Espero que els polítics estiguin a l'altura de nosaltres”, va deixar anar Empar Moliner, en recollir el guardó.