Cultura

assaig

D. SAM ABRAMS

Els altres cristians

Dóna gust de llegir un assaig en català que tingui volada intel·lectual i connecti tan directament amb un debat internacional sobre el mateix tema. És justament el que he pensat després de llegir l'ambiciosa obra de repertori Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església, de Lluís Busquets i Grabulosa. 

Fa més d'una dècada que Busquets va publicant una sèrie d'assaigs que tenen el denominador comú d'exposar a la llum del dia la cara oculta de la història de l'Església i, amb Heretges, perseguits i excomunicats, ens ha ofert la seva obra de més abast i envergadura. I no hem de pensar que l'autor porta a terme les seves indagacions des de la denúncia, el ressentiment o el sensacionalisme. De cap de les maneres. Busquets furga i furga com a creient i fidel perquè vol saber i vol que sapiguem tota la veritat sobre la qüestió.  

En aquest sentit, metodològicament cal situar l'autor a la cruïlla on arriben a un peculiar punt d'intersecció els camps de l'holisme i el relativisme. Com a holista, Busquets creu que mai podrem conèixer a fons la història de l'Església si no partim d'una actitud inclusiva i no superem els obstacles de la radicalitat excloent que ha predominat fins ara. I com a relativista Busquets creu que hem de procedir amb moltíssima cautela a l'hora de fer anar els conceptes d'ortodòxia i heterodòxia perquè no són termes completament unívocs perquè tot depèn del nostre punt de vista o d'apriorismes arrelats a la tradició. El nostre autor s'esforça, amb èxit, per assolir l'equanimitat.

Heretges, perseguits i excomunicats. La cara oculta de la història de l'Església destaca per diversos factors: la capacitat crítica, analítica i organitzativa, a partir d'una decidida voluntat panoràmica que només es pot qualificar de generosíssima. També hem de ressaltar la claredat estilística i l'enfocament pedagògic que confia en la intel·ligència dels lectors.

Busquets enceta la seva magna obra posant el cascavell al gat a base de definir de manera encertada ortodox i heterodox. I després fa un exhaustiu resseguiment històric de l'heterodòxia des dels orígens del cristianisme fins a l'època actual del papa Francesc, passant per l'edat mitjana, el Renaixement, el barroc, la il·lustració i els segles XIX i XX.

Obra original i oberta de mires

Com era d'esperar, una obra tan original, de mires tan amples, per força havia de tenir les seves limitacions. A vegades, l'autor no aprofundeix prou en certs aspectes, com ara el paper decisiu d'Ireneu en determinar els quatre evangelis prescriptius, o el rerefons econòmic de la croada contra els càtars. En altres moments, no dóna prou importància a fets determinants com el joc de la puta i la ramoneta entre Mussolini i el Vaticà. En algun cas, per fortuna pocs, obvia completament elements essencials per al seu discurs com l'aparició del judaisme messiànic. En certs capítols, com ara els que tracten de la guerra i la postguerra a Catalunya, l'autor, per proximitat i entusiasme, s'estén més aviat massa. I de vegades la seva investigació, potser massa apressada, el porta a divulgar dades inexactes, com és el cas de la xifra de les execucions de protestants per part de Maria Tudor en el moment d'accedir al tron com a Maria I d'Anglaterra. Busquets ens informa que van ser 200, quan John Foxe, a Actes and monuments, l'obra coneguda popularment com a Book of Martyrs (1563), en documenta, amb noms i cognoms 284 i ara sabem que van ser moltíssims més, cap a uns 800.

Heretges, perseguits i excomunicats.  La cara oculta de la història de l'església
Lluís Busquets i Grabulosa
Editorial: Proa Barcelona, 2015 Pàgines: 575 Preu: 21 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Moderns amb llavor antiga

La Fundació Miró rastreja en una exposició la influència del patrimoni sumeri en l’art d’avantguarda

barcelona
 

The Gramophone Allstars Big Band, ara més ‘latin’

salt
 

El misteri Dickinson

barcelona
 
Josele Santiago
MÚSIC

“No entenc l’obsessió per tenir raó”

BARCELONA
 

El Cartellà Rock torna com la “festa popular del rock gironí”

cartellà (sant gregori)
 

Referent pedagògic

barcelona
 

Girona acull la Mostra VOC d’audiovisual en català

Girona
 

El premi Vallverdú escull un assaig sobre la postveritat

lleida
 
sant llorenç de m

Celebren la primera Fira de la Neu del Solsonès