Contes didàctics vigents i ‘vintage'

Les sèries de televisió de ficció tradicionalment tenen una durada llarga, d'una mitjana de cinc temporades, i cadascuna amb entre deu i vint-i-cinc episodis. Sempre exposades a l'elasticitat a què obliguen l'èxit o el fracàs. Fa pocs anys que s'estan fent sèries de set o vuit episodis i una sola temporada, un format que pot resultar molt atractiu. Antonio Rubino, ja el 1922, va crear una sèrie de contes tancada en sis títols, La scuola dei giocattoli, que ho és molt, d'atractiva.

Comanegra, dirigida per Joan Sala, ha recuperat la col·lecció, L'escola de les joguines, mantenint el format original, ara de gust vintage, respectant els tintatges i la qualitat porosa del paper i a un preu de 7 euros cada llibre de 16 pàgines. Marina Laboreo Roig signa la traducció al català i al castellà.

Antonio Rubino (Itàlia, 1880-1964) escrivia poesia, contes per a infants i fins i tot componia cançons, però va destacar encara més en la faceta artística com a il·lustrador, per a infants i adults, escenògraf, ceramista i, entre altres disciplines, obrint camí en l'animació de dibuixos. L'estil, en el cas d'aquesta novetat, beu de la tradició però, sovint, barrejat amb la modernitat de l'època, amb geometries futuristes.

Sala defineix concisament la col·lecció: “Un projecte didàctic de la Itàlia de la dècada del 1920, actualment encara vigent, creada per un pioner en el disseny d'historietes i caricatures que va introduir el concepte aprendre llegint; a més, els contes tenen una lectura poètica i fins ara eren inèdits a Catalunya i l'Estat espanyol”. Per tot plegat, L'escola de les joguines està considerada una petita joia.

L'art d'explicar històries de Rubino, que fa dialogar les imatges i les paraules, excita la curiositat del lector i forma un tot que s'arrodoneix amb continguts didàctics i de valors, grans dosis d'imaginació, humor i originalitat. A més, el text és rimat en quatre dels sis títols.

A Bèsties ben educades, Estanislau Borrissol, professor de protocol, emprèn un viatge al voltant del món amb la intenció d'ensenyar bones maneres a totes les bèsties salvatges. Jo l'ase el protagonitza un marrec capriciós i vanitós que es va transformant en un ase cada cop que fa una rebequeria. Una bona lliçó d'humilitat li tornarà l'aspecte humà. Rei Bifè narra les preocupacions d'un rei, cerimoniós i responsable, que es passa el dia aguantant-se les ganes de riure i, de nit, aboca les riallades contingudes dins d'ampolles de vidre. El Rei Alfabet, protagonista de Belles lletres, té unes filles molt especials, 26 en total, i van de la A a la Z. Giotto és la història d'un cercle perfecte al qual van sortint orelles, ulls, barret, braços, cames... fins que es converteix en Odegiotto, que diverteix la mainada. Finalment, el conte Numereta explica la història d'una nena amb una intel·ligència molt aguda que va descobrint als lectors petites operacions matemàtiques i figures geomètriques.