Dalí els supera tots
Els museus i centres d'art més visitats del país són els dels grans genis, amb l'artista surrealista a dalt de tot del pedestal. El segueixen Gaudí, Picasso i Miró
La major part d'equipaments han sofert tímids descensos de públic
Dalí, Gaudí, Picasso i Miró. Aquest és l'ordre dels museus més visitats del país. Dalí continua instal·lat a dalt de tot del pedestal, tot i que aquest cop Gaudí ha estat a punt de desbancar-lo. Picasso no s'acaba de treure la son de les orelles i Miró no ha tingut el seu millor any.
Traduït en xifres, el Museu Dalí de Figueres va rebre l'any passat 1.162.124 visitants, un 10,42% menys que el 2014. Una davallada notable, no dramàtica, que els responsables de l'equipament atribueixen exclusivament al descens del turisme rus, que tot i així segueix sent la segona nacionalitat més present en les seves sales després de la francesa.
El del geni empordanès no és l'únic museu que es queixa de la resposta del públic estranger el 2015. I és sobretot a Barcelona on s'intueix un canvi de “qualitat” dels turistes. A la ciutat en vénen tants o més que mai, però no sembla que el seu principal interès sigui visitar museus. Si més no preocupant.
A La Pedrera, en canvi, estan eufòrics. Van registrar 1.157.000 visitants, una xifra que no només supera la del curs passat sinó que millora fins i tot la del 2012, l'any del centenari de la construcció de l'edifici del passeig de Gràcia. A Gaudí no el desgasta res. Tot el contrari que a Picasso, que arrossega ja una colla d'anys de disminucions de públic al seu museu del carrer Montcada. Segur que ell no en té cap culpa, sinó més aviat el programa d'exposicions i activitats que s'estan desplegant al centre. El 2015 el museu va tancar amb 1.008.125 visitants, uns 40.000 menys. Quantitativament parlant, el millor que va passar a can Picasso van ser les 203.629 persones que van veure l'exposició que feia aflorar la relació d'amor i odi entre Picasso i Dalí. És un número de rècord.
Més rellevant, però, és el retrocés que ha sofert la Fundació Miró. Ha perdut més de 275.000 visitants i, en conseqüència, ha deixat de formar part del club de museus amb més d'un milió d'adeptes. Des del centre justifiquen el descens perquè el 2014 l'oferta va ser més àmplia, amb una exposició extra. I ara tenen la ment del tot concentrada en els canvis que engegaran enguany, amb la nova presentació de la col·lecció d'obres de Miró, ampliada i millorada. Els números potser seran uns altres l'any que ve.
A Caixafòrum i a Cosmocaixa, hi ha hagut un tímid retrocés i s'han quedat en 775.020 i 733.778 visitants, respectivament. A Caixafòrum hi ha molta satisfacció perquè l'exposició de Pixar ha portat un públic nou, molt jove, dificilíssim de veure motivat dins dels museus.
Al MNAC i al Macba ha sonat una cançó ben similar, amb lleugers descensos que cal interpretar des d'aquest desinterès del turisme per la cultura. En el cas del Macba, el públic local ha passat de representar el 38,40% al 41,05%.
Al CCCB han baixat dels 400.000 visitants. I a la Fundació Tàpies, tot i que el balanç és millor, tenen lluny els 100.000. Si ens fixem en els museus de més recent creació, les dades no són per fer cap celebració: al Museu de Cultures del Món, que es va inaugurar al febrer, s'hi han acostat 91.000 persones; i al Museu del Disseny, que aquest desembre va complir el seu primer aniversari, 217.000.
Fer rànquings amb les xifres de visitants dels museus és un autèntic despropòsit. Per una raó ben simple: cada centre fa els números a la seva manera. Mentre uns compten només les persones que entren dins del museu, altres sumen, i sovint inflen, tots els usos que aquesta persona fa en les seves instal·lacions, ja sigui visitar l'exposició permanent, treure el cap a les mostres temporals o participar en una activitat familiar.
El desgavell és immens. Però ara l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural hi posarà remei des del seu programa Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya. Aquest gener posarà en marxa un projecte ambiciós: un model de recompte únic, amb els mateixos criteris. El sistema aposta per visitants, no per usuaris, i concreta quines entrades són gratuïtes i quines de pagament, acota el públic escolar i resta els assistents a activitats alienes al museu, fruit de lloguers dels seus espais. D'aquí a un temps, quan es comencin a recollir dades amb aquesta metodologia, potser ens endurem sorpreses amb el balanç real d'alguns museus.
